DESCRIPCIÓ
Els poblats ibèrics de Lloret són tres ¿Montbarbat, Puig de Castellet i Turó Rodó¿ i la seva cronologia abasta des
del segle IV a. C fins el II a. de C. com a màxim, de quan es data el jaciment de Turó Rodó. A partir d¿aquest
moment, ja ben entrat el segle I a. de C., el món ibèric va desaparèixer a causa del procés d¿expansió dels
romans.
Puig de Castellet, fortalesa marítima dels indigets Els ibers, habitants autòctons de la Península Ibèrica, l¿organitzaven de manera tribal en funció del territori: laietans, cessetans, ilercavons, ilergets, ausetans i indigets. D¿aquest últim grup formaven part els habitants del poblat de Puig de Castellet.
El jaciment de Puig de Castellet, que data del segle III a. de C., està situat a 2 kilòmetres del nucli de Lloret de Mar en una zona estratègica de domini visual que va de la desembocadura del Tordera fins a la costa de Lloret. És un petit recinte de 650 m2 composat per unes 6 vivendes.
L¿assentament està fortificat amb una àmplia muralla i torres defensives, a causa de les dificultats bèl·liques que
des del 264 a. de C. fins al 146 a. de C. van sacsejar tota la Mediterrània:les Guerres Púniques. Del segle III a.
de C., coincidint amb el domini cartaginès, data la construcció de reforç de la muralla del recinte.
Per tant, aquest recinte va estar actiu durant uns 50 anys des del 250 a. de C. fins al 200 a. de C. En aquesta
darrera data ja estava abandonat.
Les excavacions s¿han realitzat en la seva totalitat durant diverses fases: la primera del 1968 al 1969, la segona
del 1970 al 1972 i la tercera i darrera fase del 1975 al 1986. Durant les excavacions, ha sortit a la llum gran
quantitat de material arqueològic: bàsicament ceràmica de producció local però també ceràmica d¿importació d¿estil àtic de diferents procedències (itàlica, grega i occidental del taller de Roses). Recentment el jaciment de Puig de Castellet ha estat incorporat a la Ruta dels Ibers, un itinerari creat pel Museu Arqueològic de Catalunya,
Restitució de l¿interior de Puig de Castellet vist des de l¿oest.
COMPARTEIX