fb

COMPARTEIX

Aquest 2020 està sent com una peli. Aquelles pelis on el guió et porta per terrenys que no esperaves explorar, que et fa sentir emoció, por, vertigen, empatia, indignació… no parlem de les que t’ajuden a dormir la migdiada o de les que simplement et distreuen una estona, sinó de les que t’activen i després t’acompanyen uns dies i unes nits i omplen converses infinites… en aquest context ha nascut el Festival Tectònic, la suma de 8 festivals de cinema de Catalunya. Parlem amb la Marta Vilanova, membre del Festival Protesta i impulsora del Tectònic.

Com sorgeix la iniciativa d'unir 8 festivals de Catalunya?

El Tectònic neix durant el confinament. Va arribar sense avisar, i veient com s’allargava més de l’esperat, cadascú des de casa seva, vam començar a pensar si seria possible continuar amb els nostres projectes, si havíem de cancel·lar o si ens podíem adaptar a les circumstàncies que s’anaven dibuixant, a poc a poc, amb el transcurs dels dies. Debats interns es van succeir en cadascun dels equips dels diferents festivals que al cap d’unes setmanes començarien a gestar el Tectònic.

Curiosament, des de l’aïllament personal de totes nosaltres, vam coincidir en sentir que aquesta era una situació compartida, que la única manera de poder construir una alternativa viable en un temps molt limitat era la col·lectiva, no competir. Ens havíem de recolzar entre els festivals de cinema social de petit i mitjà format, i així poder reformular els nostres projectes i sumar-los per fer del 2020 un any especial per totes nosaltres i pels nostres públics.

Com ha sigut l'organització durant aquests mesos de confinament i pandèmia?

Tota una experiència, intensa i enriquidora. Totes hem posat moltes ganes i voluntat perquè ens motivava fer xarxa entre nosaltres i crear un projecte totalment de 0. Ens hem organitzat per comissions i després hem anat posant en comú les decisions en reunions de coordinació general.

Heu decidit apostar pel format online: ha vingut per quedar-se?

Sí, creiem que sí, no podem obviar-ho. Creiem que el format híbrid és la opció que millor funcionarà a partir d’ara. No negarem que som unes romàntiques i ens agrada omplir les sales de cinema i poder fer cinefòrums presencials, però aquest format pot ser perfectament compatible amb el l’online.

A internet, on tot sembla que és més fugaç, hi ha espai per continguts de crítica i reflexió?

Sí, hi és i el reivindiquem, és vital com a espectadores trobar aquest espai per activar el nostre pensament crític i de reflexió. Des del Tectònic oferim una graella diversa de temàtiques perquè cadascú pugui triar què li interessa. A més, hem dissenyat un itinerari recomanat per poder seguir dia a dia gaudir al màxim del festival. Algunes de les pel·lícules programades tenen una activitat paral·lela que les complementa, per exemple, es farà una tertúlia amb treballadores sanitàries, un debat sobre el racisme policial a casa nostra o una xerrada amb l’Helena Maleno per parlar de la situació de les persones migrants a la frontera sud.

Què podrem veure del 22 d'octubre a l’1 de novembre a Filmin sota el nom de Tectònic?

Podrem veure una quinzena de pel·lícules de les quals 9 són estrena a Catalunya, per tant, seran continguts inèdits i nous. Hi ha una programació paritària, perquè volem visibilitzar els treballs de les dones directores d’arreu del món. Els llargmetratges tindran una temàtica variada que s’ajusta a l’ADN de cada festival que la programa, des del racisme policial als Estats Units, el dret a la salut, l’empoderament de la dona, etc.

El vostre tràiler pregunta als espectadors "Què és per tu el cinema?" i us tornem la mateixa pregunta: Què és per al Tectònic el cinema?

El cinema és una manera de passar un temps dins del cap d’un altre. Si poguéssim viure tots com a mínim una hora dins del cap d’un altre, el món seria un altre, també. Sentiríem les històries ocultes, els relats de la gent invisible… Heu vist l’espot


per  TRESC

ÚLTIMS ARTICLES