fb

COMPARTEIX

12 DE NOVEMBRE per Irene San Martín

Si vas ser dels que te la vas perdre, aquest article t’interessa! Després del seu gran èxit al Festival GREC, l’obra Jerusalem’ arriba al Teatre Romea del 14 de novembre de 2019 al 6 de gener de 2020, una producció del Grec 2019 Festival de Barcelona, el Centro Dramático Nacional i el Teatre Romea, protagonitzada per Pere Arquillué i dirigida per Julio Manrique. Des del TRESC t’animem a deixar-te fascinar per aquesta història amb un gran protagonista excèntric capaç de transmetre l’eco d’ansietats socials generalitzades! Els motius els tens a continuació:

‘Jerusalem’ és una obra fonamental dels últims 15 anys del teatre europeu, escrita per Jez Butterworth (1969), dramaturg i director de cinema britànic, i estrenada el 2009 al West End de Londres, on va ser concebuda pels crítics britànics com “el fenomen teatral de la dècada”. El muntatge s’inspira en la lletra de ‘Jerusalem’, un himne no oficial compost per Sir Hubert Parry el 1916 a partir d’uns versos de William Blake recollits en el prefaci del poema ‘Milton’ (1804) dedicat a John Milton. Un muntatge transgressor d’un singular text que parteix de les essències de la vella Anglaterra per reflexionar sobre la fi de les utopies.

Tota l’acció té lloc durant el dia de Sant Jordi, patró d’Anglaterra, en una localitat rural que aquell dia acull la fira del comtat. L’antiheroi protagonista Johnny Byron “el Gall” -un tipus decadent i patètic, però també valent i divertit- surt del remolc on viu a la clariana del seu bosc frondós. De sobte, les autoritats el volen desnonar per poder construir al solar que ocupa per viure i un pinxo li vol clavar una pallissa. És l’home més odiat i el més estimat del poble. Els amics volen que surti amb ells de festa i el seu fill el reclama perquè passin junts el dia visitant la fira. En definitiva, és una mena de Falstaff del nostre temps, un personatge modern però que al·ludeix constantment a una Anglaterra medieval idealitzada mentre beu, consumeix drogues o eludeix les autoritats que el persegueixen.

Pel que fa a les actuacions, Pere Arquillué et regala una interpretació inoblidable d’un personatge complex i desvergonyit i al mateix temps molt tendre. Un personatge solitari rodejat de gent al qual ningú estima però al que tots busquen. Marc Rodriguez (Ginger) serà l’únic que mostri un veritable afecte cap a ell. També destaquen les interpretacions de Víctor Pi, Albert Ribalta, David Olivares i Chantal Aimée, adults que pretenen ser el contrapunt seriós a l’aparent bogeria de Byron. La resta de personatges són joves adolescents, que aprofiten com poden l’espai de llibertat que es viu al costat de l’habitatge de Byron.

Per últim, la posada en escena és espectacular gràcies a l’esplèndida escenografia d’Alejandro Andujar, el vestuari de Maria Armengol, la il·luminació de Jaume Ventura, l’espai sonor de Damien Bezin, els audiovisuals de Francesc Isern i la caracterització de Núria Llunell. En resum, el text traduït per Cristina Genebat, brilla de la mà de la direcció (Julio Manrique) i de tot l’elenc actoral (Pere Arquillué, Elena Tarrats, Chantal Aimée, David Olivares, Marc Rodríguez,  Víctor Pi, Guillem Balart, Adrian Grösser, Clara de Ramon, Anna Castells, Albert Ribalta, Jan Gavilan i Max Sampietro).


per  Irene San Martín

ÚLTIMS ARTICLES