fb

COMPARTEIX

És un fet innegable que la ficció espanyola està creixent i millorant a passos de gegant. Cada any es produeixen més sèries i de més qualitat i les plataformes estan prenent consciència dels gustos i preferències d’una audiència cada vegada més refinada. Ara que comença a venir el fred i la pluja, ara que el sol s’amaga més ràpid i ve més de gust quedar-se a casa, hem pensat que és un bon moment per recomanar-te una selecció de sèries creades a casa nostra aquests últims anys. Volem que gaudeixis al màxim de les teves estones de sofà i manta mentre fas ‘cultura de proximitat’. Som-hi!

 'Fariña'

'Fariña'

‘Fariña’ (que en gallec significa farina, una forma col·loquial d'anomenar la cocaïna) és una sèrie de televisió inspirada en fets reals i basada en el llibre homònim del periodista Nacho Carretero sobre el narcotràfic a Galícia i Sito Miñanco, un històric traficant de drogues gallec. El seu debut es va avançar degut al segrest cautelar del llibre en què es basa, a petició de l’exalcalde d’O Grove, José Alfredo Bea Gondar, després que aquest hagués demandat l’autor i l’editorial Libros del K.O. per haver vulnerat el seu dret a l’honor. A l’agost del 2018 però, el gegant de les sèries Netflix va comprar-ne els drets d’emissió i des d’aleshores la sèrie s’ha pogut veure a tot el món.

‘Fariña’ narra a la perfecció el clima sòrdid que es vivia a Galícia durant els anys 80, quan les grans famílies de contrabandistes van decidir, després de moltes disputes, fer el salt del tabac a la cocaïna. Tot i que hi ha hagut comparacions, ‘Fariña’ no és ‘Narcos’: a la sèrie es plasma la crispació que es va viure durant l’època, les diferents reaccions a l’arribada de la droga i l’entramat polític i econòmic que es va formar al voltant d’aquests contrabandistes. Això sí, la violència que narra la sèrie no té res a veure amb els rius de cadàvers dels ‘narcos’ colombians.

A més a més, per primera vegada en una sèrie espanyola, es dona importància i respecte a la realitat cultural i lingüística, reflectida amb un gran realisme: els personatges parlen castellà amb accent de Galícia, es mantenen petits diàlegs i expressions en gallec i es descriu a la perfecció i amb una gran autenticitat el caràcter i la manera de viure de la societat gallega de l’època. Aquest aspecte i l’excelsa interpretació dels actors, sobretot la de Javier Rey interpretant Sito Miñanco, fan de Fariña una sèrie imperdible pel seu rigor, pel ritme de la trama i per la tendresa que els protagonistes desperten en l’espectador.

 'Félix'

'Félix'

La sèrie espanyola més sorprenent de l’any! Dirigida per Cesc Gay i protagonitzada per Leonardo Sbaraglia i Pere Arquillué, ‘Félix’ és un thriller romàntic format per 6 capítols plens de tocs d’humor i misteri que expliquen la història d’un home amb un vida senzilla que s’embarca a la recerca d’una dona misteriosa. Félix és un professor argentí amb un vida tranquil·la i solitària que un bon dia s’enamora de Julia, una dona d’origen xinès que gairebé ni coneix. Julia desapareix sense deixar rastre i Félix començarà una intensa recerca que el portarà en un món perillós i desconegut, perdut com un peix fora de l’aigua.

Envoltada pels paisatges gairebé onírics d’Andorra, aquesta sèrie compta amb un to i una estètica misteriosa, barrejada amb un humor gairebé absurd de la mà del personatge que interpreta Arquillué, una trama intrigant i ben dosificada i la capacitat de Cesc Gay per plasmar l’essència de personatges entranyables.

 'La casa de papel'

'La casa de papel'

Mentre que les dues sèries anteriors podrien considerar-se ‘d’autor’, ara passem a les 3 sèries espanyoles ‘més taquilleres’ de l’any, entre elles 'La casa de papel', la ficció de parla no-anglesa més vista a Netflix en tota la seva història, segons ha afirmat la pròpia plataforma. Produïda per Atresmedia en col·laboració amb Vancouver Produccions, la sèrie narra l’atracament a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre planejat pel professor (Álvaro Morte) i dut a terme pels atracadors Tòquio (Úrsula Corberó), Nairobi (Alba Flores), Rio (Miguel Herrán), Moscou (Paco Tous), Berlín (Pedro Alonso), Denver (Jaime Lorente), Hèlsinki (Darko Peric) i Oslo (Roberto García). L'atracament, que durarà cinc dies, produirà ostatges: els treballadors de la fàbrica i estudiants del Col·legi Britànic que estaven d'excursió. Els assaltants pretenen guanyar-se el favor de l'opinió pública per poder escapar.

‘La casa de papel’ brilla pels aspectes tècnics, un bon equip interpretatiu, un pols fantàstic amb unes escenes d’acció molt treballades i un ritme perfectament planejat que demostra que el món audiovisual espanyol és capaç, per fi, de crear sèries d’acció trepidant que no tenen res a envejar als thrillers americans.

 'Élite'

'Élite'

La nova bomba mundial de Netflix! No és ni molt menys una sèrie de culte ni ha estat pensada per acontentar els crítics... Va directe al gra: al morbo d’un drama adolescent. Protagonitzada per Danna Paola, Miguel Herrán i Maria Pedraza, la trama de la sèrie és senzilla: tres joves de classe obrera es matriculen en un exclusiu institut privat i les diferències entre ells i els alumnes rics donaran peu a un assassinat.

El seu èxit és assegurat perquè és efectiva en tots els sentits: el càsting, l’estètica, la trama de l’assassinat, la música... Però allò que millor funciona és la manera amb què remou els clixés juvenils amb conflictes que sorgeixen de l’interior d’uns personatges ben traçats. Tot això forma un caldo de cultiu perfecte perquè no et puguis desenganxar de la pantalla!

 'Las chicas del cable'

'Las chicas del cable'

‘Las chicas del cable’ és la primera sèrie original de la plataforma Netflix produïda a Espanya. Està protagonitzada per Blanca SuárezAna FernándezMaggie Civantos i Nadia de Santiago. La trama comença a l’any 1928, quan una moderna empresa de telecomunicacions comença a funcionar a Madrid. La sèrie narra el gir que dona la vida de quatre dones joves quan es traslladen a la capital espanyola per treballar en l’empresa. Les quatre se senten lligades a les seves famílies, a les seves parelles o als seus records.

Sentiments com l’amistat, l’èxit o l’amor les acompanyaran al llarg dels capítols d’aquesta sèrie. Totes lluiten per aconseguir els seus objectius, ben diferents entre cadascuna de les telefonistes, encara que totes tenen un punt en comú: lluitar per la seva pròpia llibertat i la seva independència personal, en una època en què el paper de la dona es trobava sempre sota la posició de l’home.

 'El día de mañana'

'El día de mañana'

Una sèrie creada per Mariano Barroso i escrita per Alejandro Hernández basada en la novel·la homònima de Ignacio Martínez de Pisón que ha sigut una excel·lentíssima sorpresa fins i tot per a la pròpia Movistar +. I és que s’ha convertit en el millor èxit, tant per la crítica com pel públic, del darrer any de Movistar.

‘El día de mañana’ viatja a la Barcelona dels anys 60, els últims anys del règim franquista. La trama es narra a través de la reconstrucció, des de la mirada de diferents personatges, de la figura de Justo Gil, un jove de poble que arriba a la ciutat per curar la seva mare i per trobar millor oportunitats. Un relat generacional, protagonitzat per uns meravellosos Oriol Pla i Aura Garrido, que narra un xoc entre les dues Espanyes de l’època habitada per grans empresaris, joves de la gauche divine, policies sense escrúpols i membres de la resistència antifranquista.

 'Mira lo que has hecho'

'Mira lo que has hecho'

Aquí tenim una de les sorpreses més agradables de Movistar+ d’aquest 2018. Escrita i protagonitzada per l’humorista, guionista i actor Berto Romero, la sèrie agafa el format autobiogràfic per explicar la pròpia experiència de Romero com a pare novell.

Juntament amb Eva Ugarte, Berto Romero ha aconseguit explicar en una comèdia romàntica allò que gairebé ningú s’atreveix a verbalitzar: la bogeria i complexitat de ser pares. Una sèrie irònica, propera, autèntica i amb moments dramàtics potents amb la qual segur que molts de vosaltres us hi sentireu identificats!

I ara passem als dos èxits catalans més destacats d’aquest 2018:

 'Benvinguts a la família'

'Benvinguts a la família'

Aquí tenim l’aposta de TV3 que buscava mantenir el gran èxit que havia aconseguit Merlí. Potser les comparacions no són adients, però les dues sèries comparteixen el fet que Netflix n’hagi comprat els drets i la sèrie es pugui emetre a nivell mundial en versió original en català, doblada al castellà i amb subtítols en diversos idiomes.

Creada per Pau Freixas i Ivan Mercadé, ‘Benvinguts a la família’ és una comèdia negra que narra les peripècies de la família de l’Àngela, una dona divorciada amb tres fills a qui han embargat la casa. Els bons ‘seriòfils’ hi trobareu referències d’altres sèries televisives com ‘Modern Family’ i ‘Shameless’.

 'La Catedral del Mar'

'La Catedral del Mar'

Produïda per Atresmedia, Televisió de Catalunya i Netflix, amb la col·laboració de Diagonal TV, la sèrie gira al voltant d’Arnau Estanyol, un pagès que fugint dels abusos dels senyors feudals es refugia a Barcelona. En una època d'esplendor per a la Corona d'Aragó, Estanyol aconseguirà prosperar i viurà de molt a prop la construcció del monumental temple de Santa Maria del Mar. Formada per 8 episodis, la sèrie adapta l’exitosa novel·la homònima d’Ildefonso Falcones amb un repartiment de la qualitat de Daniel Grao, Aitor Luna, Andrea Duro, Michelle Jenner, Pablo Derqui o Josep Maria Pou.

La família dels Estanyol serveix com a punt de partida per explorar una de les èpoques més fosques de la humanitat: un mon ple de tragèdies, odi, mentides, sang, violència i malalties. Un context històric del qual els personatges de la sèrie intentaran fugir o rebel·lar-s’hi. No obstant això, sembla que només la catedral de Santa Maria del Mar podrà resistir... 

Sèries, manta... i acció! 

 


per  Coralí Pagès Soler

ÚLTIMS ARTICLES