fb

COMPARTEIX

Notícies
29 DE SETEMBRE DEL 2018 per Víctor Ferran

Un setembre com aquest ara fa 40 anys Dagoll Dagom va estrenar ‘Antaviana’. Deu anys després, la companyia que ja aleshores dirigia Joan Lluís Bozzo va estrenar ‘Mar i Cel’. Després de tants èxits, ara tornen als escenaris amb ‘Maremar’. Des del 2002 amb ‘Poe’ que no trepitjaven el Teatre Poliorama, i ho fan polint els últims detalls a dies de l'estrena i amb la convicció de la feina ben feta. Despullem la roda de premsa i el passi de gràfics de presentació de l’obra per veure les claus que faran de ‘Maremar’ el musical de la temporada.

 

 

Dagoll Dagom, aposta segura

És inevitable pensar en ‘Mar i Cel’ quan Dagoll Dagom fa un nou musical i encara més si aquest porta al títol la paraula MarJoan Lluís Bozzo confessa que “tenim la certesa que a cada nou projecte ens juguem la vida”. En aquest sentit, el director explica que quan van apostar per 'Mar i Cel' els va passar el mateix. Sempre que la companyia canvia de llenguatge està exposat a l’èxit o al fracàs. Però ha quedat palès amb el temps que en la majoria de casos Dagoll Dagom ha tocat la tecla correcta.

D’Antioquia a Síria

És la primera aventura shakespeariana que afronta Dagoll Dagom i ho fa amb una de les peces menys representades del dramaturg. De fet, es tracta d’un fet inèdit, ja que es produirà per primera vegada al país. S’ha d’entendre que 'Maremar' és una adaptació de l’obra ‘Pèricles, Príncep de Tir’. L’argument mostra com una nena en un camp de refugiats que plora desconsoladament perquè ha perdut els seus pares es troba amb un personatge fantàstic que la consola explicant-li la història de Pèricles. El protagonista de l’obra es veu obligat a fugir pel mar d’Antioquia. Malauradament és el mateix que està passant avui en dia a les costes del mar mediterrani.

Feina de rellotgeria

El mateix director va dir textualment que és un tipus d’obra “que no l’ha vist enlloc”. Bozzo en destaca el moviment dels actors, que es fon en la coreografia. No sap si definir-ho com un musical o com un espectacle de dansa on ballarins parlen i canten. “Més que feina de teatre, sembla de televisió”, explica. I és que tota la direcció, la dramatúrgia i l’escenografia han estat pensats al detall.

 

 

Treball coral

El repartiment el formen 9 actrius i actors que fan de tot i que es necessiten els uns als altres en moltes parts de l’obra. No hi ha orquestra. Els músics són els mateixos protagonistes de l’obra. Hi ha percussió i tres instruments, però el que sobresurt en tot moment és la veu. Són 1 hora i 40 minuts d’escena on en la major part de l’espectacle es canta a cappella. Per tot això s’ha de destacar el virtuosisme d’aquest elenc que combina un grup molt jove amb l'experiència d'actors com Roger Casamajor i Mercè Martínez. Tots ells fan d’actors, de ballarins i de cantants.

El llenguatge d’Ariadna Peya

Bozzo va voler que fos l’Ariadna Peya qui dirigís la coreografia del musical. Les germanes Peya (Les Impuxibles) mai ens deixen de sorprendre per la seva capacitat creativa inherent. L’Ariadna diu que ha estat tot un repte posar la dansa al mateix nivell que la paraula i la música. Un llenguatge nou, diferent dins el teatre musical, on la dansa està al servei d'allò que volen explicar. No només veuràs el mar en la coreografia.

Andreu Gallén parteix de l’univers musical de Lluís Llach

Això ja no és meu. És de tothom!” va dir Lluís Llach a Andreu Gallén, director musical de l’obra. A partir d’un text gens clàssic, més aviat diàfan i directe, Gallén ha adaptat fins a 13 cançons de Lluís Llach, posant la partitura del compositor al servei de la funció. Lluny del teatre musical de tall més clàssic, a ‘MaremarGallén ha begut de Peya i Peya de Gallén. Les coreografies embolcallen les cançons i les escenes fent que música, veu, text i moviment siguin el tot.

 

 

Els Déus són persones

Un dels missatges que vol traslladar ‘Maremar’ és que els autèntics herois són sempre persones. De fet, Marc Pujol, un dels protagonistes de l’obra, n'és un exemple. L’actor explica la seva experiència en camps de refugiats, a Grècia, on "centenars de milers hi queden atrapats”. Per aquest motiu, ell es va endur el teatre cap allà i va trobar un punt de connexió a través de la dansa i la música amb molta gent que ho necessitava. “Tant de bo Maremar serveixi per difondre el que passa i per humanitzar-nos”.

Paraules d’esperança

Elena Tarrats, també protagonista de l’obra, ha afegit una dada més que rellevant. Diu que han abordat la temàtica dels refugiats amb el respecte més gran possible. Per fer-ho, han comptat amb l’experiència d’un refugiat siri que viu a Catalunya, que és actor, i els ha pogut impregnar del dol que es viu dia rere dia al mediterrani. Al final de la funció, a més, hi ha unes paraules seves, que responen a la pregunta: 'Què li diries al mar?'.

 

 

Anna Rosa Cisquella, productora executiva, emfatitza que “és un espectacle que han de veure els nens”. Hi ha temps fins passades les festes de Nadal: ‘Maremar’ abaixarà el teló el 13 de gener. No s'allargarà perquè el Teatre Poliorama ha de respondre a altres compromisos. Així mateix Cisquella afegeix la voluntat que té la companyia de fer gira, com a mínim, arreu dels Països Catalans.

* El 24 d’octubre va haver-hi un passi especial solidari, la recaptació del qual va anar destinat a Proactiva Open Arms i a Creu Roja. Al finalitzar la funció hi va haver un col·loqui amb participació de les dues entitats.


per  Víctor Ferran

ÚLTIMS ARTICLES