fb

COMPARTEIX

L’any 1999 les Guerrilleres Girls, un grup d’artistes activistes feministes americanes, van ironitzar sobre els plaers i avantatges de ser dramaturga a l'obra ‘Oh! The joys of being a woman playwright!’ (1999):

<<Estàs en control! Tu produeixes les teves obres, perquè sinó, no es produiran!

Ets especial! Durant el mes d’història negra o el mes d’història de la dona, la teva obra rebrà com a mínim una posada en escena!

Estàs bona! Si tens menys de 30 anys, la teva carrera encara pot durar unes quantes temporades més.

Estalvies diners! No t’has de comprar vestits de gala per a totes aquelles cerimònies de premis!

Vius el moment! No necessites obsessionar-te sobre el teu lloc en la història del teatre, perquè no en tindràs!>>

19 anys després encara som lluny d'arribar a la paritat, però gràcies al moviment feminista cada vegada són més les dones autores i directores presents en les programacions de teatres i festivals. És el que la dramaturga americana Theresa Rebeck  anomenava el brut secret del teatre, la invisibilitat de la dona en el sector del teatre. Però les dones estem ben presents rere i sobre l'escenari. Us deixem un petit tast de 10 dramaturgues d’avui, d’aquí i d’allà, que evidencien que de dones directores i autores n'hi ha, i de molt bones:

Eve Ensler

Eve Ensler

Les seves obres s’han pogut veure als reconeguts Broadway Off de Nova York o al West End de Londres. Eve Ensler és una de les feministes, activistes socials i, sobretot, dramaturgues americanes més rellevants. És coneguda internacionalment per la seva obra ‘Els monòlegs de la vagina’ (1996), traduïda a més de 40 idiomes i per la qual va rebre un Obie Award. La seva última obra de teatre és ‘Emotional Creature- The secret life of girls around the world’. Una peça que inspira i encoratja a les dones de totes les edats a través de monòlegs i peces musicals que apoderen a les noies.

Lluïsa Cunillé

Lluïsa Cunillé

Lluïsa Cunillé forma part dels primers dramaturgs/gues que es van formar a la Sala Beckett de la mà de Sanchis Sinisterra i, per tant, forma part del grup que va impulsar el ressorgiment del teatre de text escrit en català. El teatre de la badalonina és extremadament contemporani per a la nostra societat. Cunillé ha rebut diversos premis per les seves obres, que acostumen a crear autoconsciència a tot aquell que observa el seu treball, amb el qual convida a pensar sobre el món d’avui i el nostre paper com a ciutadans d’aquest. Els seus personatges acostumen a escapar d’allò que etiquetem com a ‘normal’ i ens condueixen a la reflexió. Així ho demostren textos com 'Islàndia', que vam poder veure el 2017 al TNC. Cunillé és molt prolífica, una de les professionals de la dramatúrgia amb més textos publicats. I és que cada temporada acull algun text seu en cartellera. A més a més, és una persona consagrada a l'escriptura. Es diu d'ella que té moltíssima obra inèdita, que escriu durant més de 8 hores al dia i que potser només un 20% d'allò que escriu ho considera bo com perquè vegi la llum. Les seves obres no només s’han  quedat al territori nacional sinó que han fet el salt internacional. Les més destacades són 'Après moi, le déluge' (2007), 'El bordell' (2008) o 'Barcelona, mapa d'ombres' (2005). Mai concedeix entrevistes i es poden comptar amb els dits d'una mà les vegades que se n'ha publicat alguna fotografia.

Marilia Samper

Marilia Samper

I de Catalunya, travessem l’Oceà Atlàntic per arribar a São Paulo i conèixer els orígens de Marilia Sampler. Aquesta dramaturga ha viatjat gairebé per mig món i ha presentat les seves obres als teatres més emblemàtics de Barcelona. Tot i que va néixer a Brasil, va estudiar Interpretació a Sevilla i després va venir a Barcelona per iniciar-se en el món de la direcció escènica. Amb 7 premis a la butxaca, Marilia ha publicat un munt d’obres. La seva última obra presentada és ‘Kilòmetres’ (2016) en col·laboració amb l’actriu Meritxell Yanes, una història de quatre camins que s’acaben unint. També la coneixereu per d'altres obres que hem pogut veure a Barcelona com 'Pulmons', 'Pretty' o 'Petits monstres'

Yasmina Reza

Yasmina Reza

És una dramaturga, escriptora i actriu francesa reconeguda internacionalment. Va estudiar interpretació a l’escola Jacques Lecoq de Paris i el fet d'haver pujat a l’escenari en diverses ocasions ha esdevingut un element essencial en la seva obra i per establir una connexió especial amb els seus protagonistes. Va assolir l’èxit l’any 1994 amb ‘Art’ una discussió sobre el significat de l’art entre tres amics parisencs -que s'ha pogut veure recentment al Teatre Goya- i va tornar a triomfar amb ‘Una comedia española’, una obra de teatre dins una obra de teatre. La seva brillant trajectòria ha estat reconeguda amb premis com el Gran premi del teatre de l’Acadèmia francesa o el premi nacional del teatre Molière

Sarah Ruhl

Sarah Ruhl

És novel·lista, professora i una de les dramaturgues americanes més originals. Va créixer entre llibres de Shakespeare, obligada a llegir a Freud i és una apassionada pels grecs. Les seves obres més conegudes són ‘Eurydice’ (2003), ‘The Clean House’ (2004) i ‘For Peter Pan on Her 70th Birthday’ per les que ha rebut premis com el Tony Award o el MacArthur Fellowship. Són obres realistes que reflecteixen com la gent experimenta la seva vida.  La també dramaturga Paula Vogel va afirmar que “Si Virginia Woolf hagués estat dramaturga, hauria sigut com Sarah Ruhl”.

Marta Buchaca

Marta Buchaca

Les obres de Buchaca han girat per tot el món. Com a dramaturga, guionista i directora teatral, combina el teatre amb l’escriptura de guions per a televisió. Entre moltes altres obres destaca per haver publicat ‘Les nenes no haurien de jugar a futbol’ (2014), obra que va girar per diversos teatres de Madrid; ‘El cim’ (2016), tres obres escrites per tres autors diferents que giren entorn del poder. L’obra es va estrenar a la Sala Beckett i l’any següent va arribar a Nova York. La seva última obra és ‘Una família normal’, una obra dura i fosca, però que no perd el sentit de la comèdia de totes les seves obres i per la qual va guanyar el premi Palanca i Roca

Anna Maria Ricart

Anna Maria Ricart

La trajactòria d'Anna Maria Ricart parla per si sola. Amb estudis en ciències de la informació, direcció i dramatúrgia i també cursos d’escriptura a la Beckett o dramatúrgia escènica; ha estat reconeguda per l'adaptació teatral ‘Fuenteovejuna. Breve tratado para ovejas domésticas’ que va guanyar un premi Max al 2018. En la seva trajectòria també destaquen obres pròpies plenes de simbolisme i detalls que fan del seu teatre un teatre polític i alhora poètic, com ara ‘Barbes de Balena', que hem pogut veure recentment al Maldà. Un espectacle format per un equip íntegrament femení que reflecteix la recerca sobre de la identitat individual. 

Clàudia Cedó

Clàudia Cedó

Fa més de 30 anys que fa teatre com a dramaturga i directora teatral i també destaca en l'àmbit social per haver fundat Escenaris Especials, on fa teatre amb actors i actrius en risc d’exclusió social. Aquesta passada temporada ha fet residència a la sala Beckett, on va estrenar dins del Festival Grec 'Una gossa en un descampat' amb merescut èxit i bona rebuda de crítica i públic. Aquesta obra ve precedida per altres obres com ‘Tortugues: la desacceleració de les partícules’ (premi Butaca al millor text) o ‘L’home sense veu’, amb què Clàudia Cedó va decidir aprofitar el món obert del teatre, on es pot parlar de tot, per parlar del dolor, la pèrdua i l’acceptació i va aconseguir colpir i arribar a l’espectador. 

Carla Rovira

Carla Rovira

Una de les més joves de la llista i amb una carrera prometedora. Creadora escènica, actriu, pedagoga i investigadora, amb l'obra ‘Most of all, you’ve got to hide it from the chicks’, ha guanyat el Premi FAD Sebastià Gasch 2018 d'Arts Parateatrals amb aquesta obra en què abordava el dolor acompanyada de nens de 10 anys. També destaca per altres creacions i col·laboracions, com 'Aüc' amb Les Impuxibles (la companyia d’Ariadna i Clara Peya) o 'Màtria', presentada a FiraTàrrega 2017, una obra sobre la memòria històrica, individual i col·lectiva, que fa reflexionar a l’espectador. 

Marta Aran

Marta Aran

I, per tancar la llista de 10 dramaturgues que hauries de conèixer: Marta Aran. Va estudiar a l’Institut de Barcelona i ha fet d'actriu en moltes obres de teatre des de 1998. Una trajectòria damunt dels escenaris que ha combinat amb el cinema i la televisió i que ha acabat desembocant recentment al món de la dramatúrgia. Destaca ‘La noia de la làmpada’ (2017) una història realista sobre l’embaràs i la maternitat que va deixar clar que Aran arribava per sacsejar al públic. 


per  Club TR3SC

ÚLTIMS ARTICLES