fb

COMPARTEIX

editorial
18 DE SETEMBRE per Club TR3SC

Per Miquel Curanta, director del Club TR3SC
 

A ningú li passa desapercebut el que es viu des de fa temps a Catalunya, amb especial virulència en els últims dies. No ens correspon a nosaltres posicionar-nos políticament. El Club TR3SC té 47.000 socis i crec que no m’equivoco si afirmo que hi ha 47.000 opinions amb molts matisos sobre la situació política.

Però no és menys cert que, internament parlem i debatem sobre tots aquests aspectes i n’hi ha un en el que tots plegats estem d’acord i no és altre que el risc que correm de retallar drets tan fonamentals com el de reunió, la llibertat de premsa o d’expressió.

La història és plena d’exemples molt pitjors que el que vivim aquí aquests dies (cal reconèixer-ho), però tots comencen en anècdotes i alguns acaben traspassant les “línies vermelles”. I una d’aquestes línies vermelles és la de la cultura.

Ja maltractada per sí mateixa (en aquest mateix espai hem denunciat diverses vegades que la política d’allà però també la d’aquí, s’oblida de la cultura just després de guanyar unes eleccions), amb cada convocatòria electoral o situació política intensa, la cultura es paralitza. No es parla de res més que no sigui el (mono) tema en qüestió.

Però per si això no fos poc, els fets dels darrers dies amb policies retirant pancartes, anuncis de (només alguns) mitjans o cartells de les mans d’un gegant a Sabadell, el que sembla que està en risc són alguns drets aconseguits amb temps i esforç.

Tanmateix això no és nou. Més enllà dels assassinats de Lorca o la mort de Machado exiliat per la força o tants d’altres reprimits per les seves idees, els nostres dies estan plens d’exemples de censura exercida contra artistes que només han expressat les seves idees des de l’atalaia de la seva popularitat.

Albert Pla va ser vetat a Gijón per haver expressat el seu “fàstic a Espanya”, en Pepe Rubianes va haver de cancel·lar 'Lorca eran todos' al Teatro Español de Madrid, el raper Matisyahu va ser forçat a cancel·lar el seu concert al Rototom Sunsplash de Castelló per unes opinions personals que van ser considerades “sionistes” (va negar l’existència d’un estat palestí) o tants d’altres concerts anul·lats des de la política per opinions radicals o “abertzales” emeses per diferents artistes.

Sobre aquest tema sap bé el pa que s’hi dona en Bartomeu Marí, exdirector del MACBA, que va deixar el càrrec després de l’exhibició de l’obra d’Ines Doujak, 'Haute Couture 04 Transport', en la que un gos penetra una líder laborista boliviana, que al seu torn sodomitza el Rei emèrit Joan Carles de Borbó. També Eugenio Merino, que va posar el dictador Francisco Franco dins una nevera exposada a ARCO 2012 o en un altre registre, la querella que ha rebut el còmic Dani Mateo per referir-se a la creu del Valle de los caídos com a “esa mierda”.

En definitiva, més enllà del bon o mal gust en opinions, obres d’art, cançons o cartells enganxats a una paret, hi ha la llibertat de les persones a expressar-se i la gairebé obligatorietat dels artistes a interpretar la realitat a través de la mirada transgressora i arriscada. D’aquí que, hem de rebutjar qualsevol acte coercitiu que lamini aquest dret que tant ha costat d’aconseguir.

Tot plegat, vist amb preocupació des d’una i altra banda i per la part que ens toca, expressem el nostre desig que aquests fets no es converteixin en tendència i no traspassin cap al món de la cultura. Més ben dit, que no traspassin, que no siguin.


per TR3SC

ÚLTIMS ARTICLES

fac