Anatomia de Ricard

Ricard de 3r i Ricard 111 són dues peces independents relacionades entre elles. Es poden veure per separat i no és imprescindible haver vist la primera per gaudir de la segona. Alguns dies s'ofereix el programa doble.

L'any 2015, À Trois Teatre estrenava a la Sala Beckett Ricard de 3r, un text nascut del Projecte CROQUIS_BCN de l'Obrador de la Sala Beckett. Quim Àvila es posava a la pell d'un adolescent tímid i introspectiu que descobria l'obra Ricard III de William Shakespeare i s'identificava amb el personatge de manera obsessiva. Com ell, feia servir la força i la manipulació per aconseguir els seus objectius i el públic assistia a la transformació en escena de l'adolescent.

Onze anys després, la nova producció de Ricard de 3r, protagonitzada ara per Brandon Caritg, torna en forma de díptic, acompanyada de Ricard 111. Aquesta segona peça, de nova creació, recupera el personatge de l'adolescent obsessionat per Ricard III, però ens el presenta en la seva maduresa, quan ha canviat l'institut per la presó. Condemnat a 111 anys de reclusió, viu en una normalitat fràgil, envoltat de llibres i rutines silencioses. La peça dissecciona la ment de Ricard i observa les cicatrius d'un home enfrontat a la seva responsabilitat pels crims comesos. I és precisament Quim Àvila qui reprèn el personatge que ja va interpretar al muntatge original.

Ricard de 3r

Aquesta és la historia d'en Ricard, un adolescent tímid i introspectiu que passa hores tancat al garatge de casa seva, alimentant la quotidianitat que ell percep com a excloent, hostil i depriment. Un dia, gràcies a un fet extraordinari que altera la monotonia, descobreix l'obra El Rei Ricard III de William Shakespeare. Els paral·lelismes que troba entre Gloucester i la seva pròpia vida el porten a obsessionar-se amb el personatge, que es converteix en l'exemple a seguir, ja que utilitza, com ell, la manipulació i la violència per intentar canviar el seu trist destí.

A Ricard de 3r l'espectador, convertit en voyeur de primera fila, observarà amb detall la metamorfosi de l'adolescent i no podrà evitar preguntar-se quina part de responsabilitat tenen l'educació i la societat en casos com aquest.

Ricard 111

Han passat onze anys. El nom de Ricard ja no ressona als passadissos d'un institut, sinó als d'una presó on compleix una condemna impossible: 111 anys. El noi que es va emmirallar en el monstre de Shakespeare intenta ara habitar una normalitat fràgil, feta de rutines, llibres i silencis.

Sap que les veus que el van empènyer a matar tenien un nom clínic. Sap també que la papallona blava que creia real ¿aquella presència delicada que va guiar els seus actes¿ només vivia dins del seu cap. Acceptar-ho va ser el primer pas cap a una lucidesa dolorosa.

Ricard 111 situa l'espectador davant d'un enigma inquietant: què passa quan el mal ja no pot atribuir-se a fantasmes, sinó a un mateix?  En el seu retorn a Shakespeare, Ricard buscarà respostes en els altres personatges, potser per entendre allò que mai no va voler mirar de cara.

I l'espectador, de nou convertit en testimoni privilegiat, no podrà deixar de preguntar se si la redempció és possible o si hi ha ombres que, com certes papallones, només semblen viure un dia però poden habitar-nos tota la vida.