Aquesta exposició consisteix en un seguit d'"assajos" des d'una perspectiva d'alfabetització arxivística no imperialista i en la reparació d'errors (impresos) en el context del final de la Segona Guerra Mundial, la destrucció de Palestina i altres projectes colonials. La fotografia s'utilitza aquí com a part d'una "història potencial", una manera de subratllar els hàbits imperials i els gestos a través dels quals ciutadans d'estaments polítics amb governs diversos s'han entrenat per habitar la posició privilegiada dels experts (en fotografia, art, política i en el debat sobre els drets humans) i explorar els tràngols d'altres persones, materialitzats en objectes, llibres i documents, mentre aquells altres amb qui comparteixen el món es veuen forçats a suportar rols secundaris i subordinats.

L'educació arxivística imperial no es predica solament amb l'habilitat per llegir, sinó més aviat a saber com cal llegir i utilitzar els textos rellevants com a documents coactius i autoritaris, independentment del grau d'abús i destrucció que n'hagi causat la producció, i que n'implica l'ús continuat. Aquesta cultura basada en les empremtes dels papers té les premisses en una certa sacralitat dels objectes, que estan segellats en el passat i considerats "històrics", fet que a nosaltres ens relega al rol de lectors, espectadors i interpretadors externs. El projecte titulat Errata és un intent de practicar la negació d'aquesta sacralitat i esmenar alguns errors substancials inscrits en aquests papers. Llibres, documents i imatges aquí no s'entenen com a definitius, i estan oberts a múltiples interpretacions, sempre que reafirmin l'estatus intocable d'aquests objectes com a elements històrics que "cal preservar". En comptes d'això, a través d'intervencions textuals i visuals, incloent-hi l'esborrat, la reposició, la juxtaposició, l'addició i la sostracció, l'estatus intocable dels objectes del coneixement (llibres, documents i objectes artístics) es posa en qüestió.

Errata es basa en el dret a intervenir i a revertir el coneixement imperial. La nova pel·lícula d'Azoulay Un-documented: Undoing Imperial Plunder mira de fer coincidir els dos règims que l'imperialisme pretén mantenir separats: el tractament d'objectes (com a "ben documentats") i el maltractament de gent (com a "indocumentada"). Centrant l'enfocament en els objectes saquejats que hi ha als museus europeus, i escoltant la crida de la gent que demana asil per entrar als països europeus (que són les potències que abans els colonitzaven), el film defensa la idea que els seus drets estan inscrits en aquests objectes, que s'han guardat ben documentats tots aquests anys.