Mitjançant unes 250 peces, entre dibuixos i maquetes d¿arquitectura, instal·lacions artístiques, audiovisuals, llibres i altres materials, l¿exposició explora el poder que exerceixen els espais com a motor del desig i mostra com ha contribuït l¿arquitectura al control dels comportaments i a la creació dels estereotips de gènere en la nostra societat patriarcal. La mostra presenta alguns dels projectes que s¿han distingit per la subversió dels models tradicionals i el postulat d¿utopies de convivència sexual o espais privats concebuts exclusivament per al plaer. Revisa les propostes de Claude-Nicolas Ledoux, Charles Fourier, Sade, Guy Debord, l¿arquitectura radical dels anys seixanta i setanta, Carlo Mollino, Adolf Loos, Nicolas Schöffer, Wilhelm Reich, l¿arquitectura de Playboy i l¿obra d¿arquitectes i artistes contemporanis. «1.000 m2 de desig», sosté la necessitat de revisar, des de la contemporaneïtat, la vigència i l¿interès d¿alguns projectes especulatius radicals que sembla que ens parlen directament des d¿una distància, en alguns casos, de més de dos segles. Convida a considerar com es construeixen les sexualitats d¿acord amb determinats codis culturals subjectes a normes corporals i discursives, i quin és l¿espai del desig i el plaer a la nostra societat. L¿exposició posa de manifest com la creació de certs parèntesis de resistència al que és normatiu neixen sobretot de l¿arquitectura informal i de l¿apropiació de llocs. Evidencia com la pràctica de l¿arquitectura ha estat dominada per homes fins molt recentment i que, en conseqüència, els espais proposats per al plaer s¿imaginen des d¿un desig i una fantasia masculins. L¿arquitectura, com a disseny físic de l¿espai i com a atmosfera, forma part substancial de les nostres fantasies. Molts dels espais exposats no s¿han fet mai realitat, només s¿han imaginat i s¿han construït mitjançant el llenguatge o la imatge projectada. La proposta es desenvolupa en tres capítols temàtics: Utopies sexuals, Refugis llibertins i Sexografies, i inclou diversos espais autònoms que funcionen com a «miniexposicions», comissariats, cadascun, per diferents especialistes: una reproducció del Centre d¿Entreteniments Sexuals de Nicolas Schöffer (Eléonore de Lanvandeyra Schöffer i Guillaume Richard), un gabinet de lectura de ficció llibertina (Marie-Françoise Quignard), una instal·lació dedicada a l¿arquitectura proposada per la revista Playboy (Beatriz Colomina i Pep Avilés) i una sala de cine porno a la manera de les dels anys setanta (Esther Fernández). També presenta la instal·lació de nova creació Right Into Her Arms, de William Kentridge, que l¿artista sud-africà ha fet en el marc de la seva posada en escena de l¿òpera Lulú, d¿Alban Berg.