fb

La mare

La Villarroel - Barcelona
 
  (Valoració mitjana: 3)
666 visites
  • Per a socis:
  • FREE
  • BÀSIC
  • PREMIUM
Es pot estimar massa un fill, fins al punt de perdre les ganes de viure en el moment en què marxa de casa per viure la seva vida? La mare és una obra directa que parla de la dificultat i el dolor que sent una dona en perdre el seu rol de mare al llarg dels anys. Emma Vilarasau és l'Anna, una mare entregada que ho perd tot menys la capacitat de patir i somniar.
CONDICIONS

Aquesta proposta ja no està disponible

Entrades amb un 50% de dte: per totes les funcions (per compres fetes abans del 13 d'abril)
A partir del 13 d'abril: entrades amb un 20% de dte

La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TR3SC.

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:
AUTOR: Florian Zeller
DIRECTOR: Andrés Lima
AMB: Emma Vilarasau (resta de repartiment en curs)
PRODUCCIÓ: La Villarroel
IDIOMA: Català

Presentació: Exclusiu

Horari Taquilles:
De dimarts a diumenge, de 17.30 h. fins 1 h. abans de començar la funció.

RECOMANACIONS
Emma
Emma
12 de d'abril del 2017 a les 13:46h
La mare

Per mi crec que en aqueste obra,tot el PES cau sobre l,Emma que fa un treball extraordinari,

El que pasa es que es molt exagerat el enfoc que se Li dona al problema del niu buit.

Leticia
Leticia
10 de d'abril del 2017 a les 13:21h
La mare, valoració

Sincerament, no m'ha agradat gaire. És una obra estranya, molt exagerada d'una temàtica que penso que podia haver donat molt de sí, i la direcció és força redundant: tota l'obra és com un etern cicle d'actuació, llums, música...tot plegat es fa molt repetitiu i llarg sense ser-ho realment. No m'ha agradat i no la recomanaria.

Montserrat
Montserrat
4 de d'abril del 2017 a les 19:30h
Grisa, trista.

No era el que m'esperava. M'encanta la Vilarassau però no em va transmetre el que l'obra pretenia crec. Quina existència més miserable, amb moments surrealistes que al meu parer no venien a compte. No la recomano.

Carme
Carme
31 de de març del 2017 a les 15:40h

Los artistas geniales, la obra no era lo que parecia. No la recomendaria

Carlos
Carlos
23 de de març del 2017 a les 13:52h
La Mare

No em va agrada gens !!! No té ni cap ni peus l'obra.

El treball de l'Emma bé, pero per mi, sobre-actuat o molt exagerat. No calia.

No la recomanaré.

Lluïsa
Lluïsa
21 de de març del 2017 a les 21:05h
La mare

M'ha encantat. Difícil  fins que no he vist que  la reiteració era una manera de plasmar el bucle mental i  massoquista  en el que  es ficava la protagonista. Una manera d'abordar l'escena des de diferents perspectives. 

En aquest sentit , més  conceptual que emocional.

Miguel
Miguel
20 de de març del 2017 a les 14:54h
La Mare

Molt bona interpetració, sobre tot la Emma: L'argument un mica complicat i admet mes de una lectura.

A mi en va agradar

Roser
Roser
20 de de març del 2017 a les 13:55h
la mare

Bona interpretació de la Vilarasau pero els dialegs i la temàtica massa rebuscada i exagerada.

Deixen la dona com la majoria de vegades en molt mal lloc.

Elisenda
Elisenda
19 de de març del 2017 a les 22:41h
Una obra per reflexionar sobre el nostre paper com a fills

Un plantejament gens políticament correcte i que ajuda a a reflexionar sobre què passa quan una dona renuncia a tot per dedicar-se només a la maternitat i que qüestiona la felicitat de les mares abnegades.

La posada en escena i la interpretació fluixetes, però no us decebrà.

Ana Maria
Ana Maria
15 de de març del 2017 a les 16:45h
La Mare

L' Emma Vilarasau com sempre esplendida ja que es qui salva la obra la cual es molt culpidora i a las que som mares ens fa pensar, la resta de actors una mica mediocres.

Concepcio
Concepcio
15 de de març del 2017 a les 16:11h
La mare

Una interpretació excel.lent , però el tema era prou important per no haver d'utilitzar tantes metàfores. 

Isabel
Isabel
3 de de març del 2017 a les 17:33h
La Mare

Molt be els interpretes, sobre tot l´Emma en un paper molt dificil,

Merce
Merce
3 de de març del 2017 a les 14:35h
La Mare

Una obra que fa pensar a les mares, que s'ha de donar ales els fills i sobretot que la propia vida es molt mes que criarlos i esta dedicada a ells.

L'Emma com sempre "FANTASTICA" i la resta tambe molt be.

Recomano l'obra al 100%

Pilar
Pilar
1 de de març del 2017 a les 08:48h
ART

Una obra molt culpidora i una gran interpretació de tots els actors i especialment de Emma Vilarasau

Martha Nelida
Martha Nelida
23 de de febrer del 2017 a les 18:48h

FANTÁSTICA OBRA Y  EXCELENTES ACTORES. ME ATRAPÓ DESDE EL PRIMER MINUTO. 

Neus
Neus
23 de de febrer del 2017 a les 15:05h
Viatge a la ment d’una mare

Florian Zeller és un novel·lista i dramaturg contemporani francès, que amb tan sols 37 anys ja porta publicades cinc novel·les i onze obres de teatre. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes, i actualment està considerat , com un dels talents literaris més importants del seu país.

Fa uns mesos vàrem poder veure una de les seves obres de teatre, “El Padre” , al Teatre Romea, ara a La Villarroel podeu veure “La Mare”.

-La veritat és que després de veure “El padre” , de la qual no en vaig sortir gaire convençuda, tenia els meus dubtes d’anar a veure “La Mare”. La sorpresa va ser majúscula, “La Mare” em va atrapar des del primer moment.

-Es tracta d’una obra intimista, amb un llenguatge fàcil i contundent.

-El text és extraordinari, construït a base de frases curtes i diàlegs trepidants. 

-La major part de l’acció passa dins la casa familiar.

-La principal protagonista és l’Anne (Emma Vilarasau) , una dona que es troba sola. El seu marit, en Pierre (Pep Pla), ha hagut de marxar de viatge per qüestions de feina .  En la seva soledat, l’Anne imagina que el seu fill en Nicolàs ( Òscar Castellví), ha tornat a casa després de trencar amb l’Élodie (Ester Cort), la seva parella. A partir d’aquesta idea, comença a construir una fantasia al seu voltant. Una realitat imaginària que la farà viure i patir en igual intensitat.

Les escenes esdevenen repetitives i aparentment similars. En elles està present el seu fill, el seu marit o  la novia del fill, però tot és fruit de la seva imaginació. El seu imaginari cada cop és més destructiu, i anirà creixent a mida que va passant el temps. L’alcohol i les drogues no l’ajudaran a sortir-se'n del seu engany cada cop més destructiu.

-En aquesta obra Florian Zeller ens endinsa dins la ment d’una mare autoritària i  sobre-protectora, que viu turmentada des del mateix instant que el seu fill decideix marxar de casa per viure la seva pròpia vida.  

Els espectadors podem veure els seus temors, angoixes i frustracions.

-Tot i que és la primera vegada que Andrés Lima i Emma Vilarasau treballen junts, el resultat final ha estat magnífic!!!

-El personatge de la mare no és un paper fàcil d’interpretar, cal demostrar gran seguretat en el personatge i tenir un gran desplegament de registres. Com era d’esperar, l’Emma Vilarasau ho aconsegueix amb nota. En ella veiem aquella mare possessiva, gelosa, espantada davant la soledat, plena d’ angoixes i pors, però en un grau malaltís. És una dona que se sent abandonada física i emocionalment, i és del tot incapaç  d’acceptar la independència emocional del seu fill. Les repeticions de les escenes, des del meu punt de vista, és la manera de fer visible el fet de que les dones li donem moltes voltes a les coses.

Pel que fa a la resta d’actors en Pep Pla, l’Ester Cort i l’Oscar Castellví han fet una feina d’interpretació extraordinària.

-Com a mare , puc arribar a entendre el patiment d’aquesta dona. Cada pas endavant que fa un fill cap a la seva independència com a individuo és un guany aconseguit com a mare, però a la vegada també és una fissura del lligam protector-conductor que es crea i ens uneix a ell. Penseu per un instant el lligam tan fort que es crea entre la mare i el fill des del moment de ser engendrat ,durant els mesos que el porta dins o al alletar-lo.

Jo de vosaltres no me la perdria !!!

Marià
Marià
22 de de febrer del 2017 a les 13:19h
La Mare

Ens ha agradat força, el tema està ben treballat i ben ambientada. El treball de la Emma Vilarasau, és excepcional, crec que en part la obra se salva per la seva interpretació, els altres no ho fan malament, però és que ella està molt bé. És difícil treballar al costat d'un troç d'actriu com ella.

Jo la recomanaria

Georgina
Georgina
21 de de febrer del 2017 a les 16:23h
la ment

una obra que de mentre la veus et provoca moltes contradiccions, la de voler marxar de la sala i aguantar per saber què passa.  al final, després de tot i passats uns dies de maduració t'en adones de que la ment és fràgil i poderosa per que ens fa sentir , creure, pensar grans contradiccions i la depressió és una enfermetat molt dolorosa i descontrolable. ella fantàstica, ells al nivell. 

Alícia
Alícia
20 de de febrer del 2017 a les 14:20h
Un visca per Emma Vilarasau

Parla dels problemes d'una dona quan els fills se'n van de casa.  Altament recomanable,no només per l'obra en sí, que també, sinó sobretot per veure actuar a l'Emma Vilarasau que fa un paperàs.  Alegre,eufòrica, angoixada, trontollant perquè ha begut...passa per tots els registres magistralment. Genial!!

Núria
Núria
19 de de febrer del 2017 a les 11:50h
"La Mare"

Totes les interpretacions de gran nivell, i l'Emma Vilarasau està espectacular. Grandíssima direcció, que aconsegueix que visquis el que passa per la ment de la mare en cada moment.

Eva
Eva
16 de de febrer del 2017 a les 13:11h
La mare

El papel de Emma Vilarasau esta molt be pero l.obra en general no hem va agradar.Es una obra molt rara.

Carlos
Carlos
14 de de febrer del 2017 a les 00:44h
La mare

Iba con muchas expectativas respecto a la obra, pero me ha decepcionado en parte. Tras ver El padre hace unos meses, esto es más de lo mismo, sigue los mismos esquemas de su predecesora, y lo de confundir realidad y sueño en un enfermo mental (con alzeimer, depresión u otro tipo de trastorno) empieza a ser tópico. La salvan los actores (aunque Vilarasau sobreactua demasiado), pero esperaba más

Joana
Joana
13 de de febrer del 2017 a les 14:57h
L'Emma impressionat!!!!

Per mi, ha estat una molt bona interpretació de l'Emma, la recomano sí o sí.

Qualsevol mare s'ha d'haver sentit identificada en un moment o altre de l'obra. Sé que és una mare malatissa però, quina mare no pateix pels seus fills? quina mare no sent dolor quan veu que un fill s'allunya d'ella? encara que no sigui per amor per una parella, els fills amb l'adolescència, deixen de veuren's com aquella mare que un dia (com a mi m'ha passat ) ens van dir que de grans es casarien amb nosaltres, que ens deien com n'estavem de guapes, com de bé ens quedava aquella roba nova, quina olor feia el pis quan l'acavabem de fregar, com ens estimavem.. Sí tot això un dia s'acaba, els molestes, no compten amb tu per res, et fan mal els seus comentaris, com t'ignoren, ja no et necesiten per res...però tu a ells sí! i ells no ho entenen, però ho entendran, el dia que siguin pares. Potser massa tard per nosaltres, potser massa tard per ells :( 

Aneu a veure-la i opineu per vosaltres mateixos, no us deixeu influenciar. Tothom té una opinió diferent de les coses, potser no us agradarà, però sereu vosaltres qui ho decidirà.

Mercè
Mercè
13 de de febrer del 2017 a les 13:55h
LA MARE

Probablement les espectatives prèvies em van condicionar. No puc dir res en absolut en contra de l'actuació dels actors, especialment l'Emma Vilarasau ha fet un molt bon paper.

Quan vaig sortir, encara no havia posat "ordre" a la representació que acabava de veure. Vaig sortir perplexa, desconcertada. Jo esperava trobar-me amb una mare patint pel niu buit i em vaig trobar una malalta enamorada del seu fill.  I les escenes que es repeteixen amb petites o grans variacions, no les vaig entendre fins l'endemà.

Estic convençuda que tant l'autor com el director preteníen fer-nos pensar, però no fins al punt de no entendre el missatge un tot just acabada l'obra.

Aquest desconcert va estar directament relacionat amb els aplaudiments del final, que no van aconseguir que el públic es mostrés emocionat.

Em sap greu haver de fer aquest comentari, perquè valoro molt la tasca que hi ha al darrere de la representació per part de tots els implicats, tant actors com equip tècnic.

Ho sento.

Cati
Cati
10 de de febrer del 2017 a les 19:34h
LA MARE

Em va agradar molt,una bona interpretació de tots i magistral de la Emma Vilarasau que en aquesta obra és supera.Molt recomanable

Marc_IR
Marc_IR
10 de de febrer del 2017 a les 15:54h
Expectatives altes, realitat fluixa

Després d'haver gaudit, uns mesos enrere, d'"El padre", al Teatre Romea, vaig comprar amb moltes ganes l'entrada per a "La mare". Després d'haver vist l'obra, però, vaig comprovar que m'havia equivocat amb les expectatives que tenia. M'esperava més. No obstant això, els actors fan un treball excepcional, però el conjunt de l'obra no em va emocionar.

Sóc conscient que no és just comparar una peça teatral amb un altre text del mateix autor, però "La mare" no em va arribar com jo m'hauria imaginat. Poc recomanable.

Oscar
Oscar
9 de de febrer del 2017 a les 15:00h
La Mare

Magnífica interpretació de la Vilarasau. Andrés Lima ha fet una proposta que descolocarà a alguns per la forma de ser explicada.

Neus
Neus
8 de de febrer del 2017 a les 09:43h
Dins la ment d'una mare super protectora

Florian Zeller és un novel·lista i dramaturg contemporani francès, que amb tan sols 37 anys ja porta publicades cinc novel·les i onze obres de teatre. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes, i actualment està considerat , com un dels talents literaris més importants del seu país.

Fa uns mesos vàrem poder veure una de les seves obres de teatre, “El Padre” , al Teatre Romea, ara a La Villarroel podeu veure “La Mare”.

-La veritat és que després de veure “El padre” , de la qual no en vaig sortir gaire convençuda, tenia els meus dubtes d’anar a veure “La Mare”. La sorpresa va ser majúscula, tot al contrari que amb “El padre”, “La Mare” em va atrapar des del primer moment.

-Es tracta d’una obra intimista, amb un llenguatge fàcil i contundent.

-El text és extraordinari, construït a base de frases curtes i diàlegs trepidants. 

-La major part de l’acció passa dins la casa familiar.

-La principal protagonista és l’Anne (Emma Vilarasau) , una dona que es troba sola. El seu marit, en Pierre (Pep Pla), ha hagut de marxar de viatge per qüestions de feina .  En la seva soledat, l’Anne imagina que el seu fill en Nicolàs ( Òscar Castellví), ha tornat a casa després de trencar amb l’Élodie (Ester Cort), la seva parella. A partir d’aquesta idea, comença a construir una fantasia al seu voltant. Una realitat imaginària que la farà viure i patir en igual intensitat.

Les escenes esdevenen repetitives i aparentment similars. En elles està present el seu fill, el seu marit o  la novia del fill, però tot és fruit de la seva imaginació. El seu imaginari cada cop és més destructiu, i anirà creixent a mida que va passant el temps. L’alcohol i les drogues no l’ajudaran a sortir-se'n del seu engany cada cop més destructiu.

-En aquesta obra Florian Zeller ens endinsa dins la ment d’una mare autoritària i  sobre-protectora, que viu turmentada des del mateix instant que el seu fill decideix marxar de casa per viure la seva pròpia vida.  

Els espectadors podem veure els seus temors, angoixes i frustracions.

-Tot i que és la primera vegada que Andrés Lima i Emma Vilarasau treballen junts, el resultat final ha estat magnífic!!!

-El personatge de la mare no és un paper fàcil d’interpretar, cal demostrar gran seguretat en el personatge i tenir un gran desplegament de registres. Com era d’esperar, l’Emma Vilarasau ho aconsegueix amb nota. En ella veiem aquella mare possessiva, gelosa, espantada davant la soledat, plena d’ angoixes i pors, però en un grau malaltís. És una dona que se sent abandonada física i emocionalment, i és del tot incapaç  d’acceptar la independència emocional del seu fill.

Pel que fa a la resta d’actors en Pep Pla, l’Ester Cort i l’Oscar Castellví han fet una feina d’interpretació extraordinària.

-Com a mare , puc arribar a entendre el patiment d’aquesta dona. Cada pas endavant que fa un fill cap a la seva independència com a individuo,  és un guany aconseguit com a mare, però a la vegada també és una fissura del lligam (protector, conductor, necessari) que ens uneix a ell. Penseu per un instant el lligam tan fort que hi ha entre una mare i el seu fill: primer de tot el privilegi de sentir-lo dins teu abans que ningú, portar-lo dins i donar-li el pit.

En el meu cas, la primera fissura d’aquest lligam va començar el dia que vaig deixar de donar-li el pit, després el dia que vaig deixar de sentir aquella olor tan característica que fa el cap dels nadons quan són petits. El primer cop que va sortir al cine amb amics vaig passar-me la tarda mirant fotos i plorant mentre pensava…s’està fent gran. Etc, etc, etc…

Un dia marxaran, i tot i que sé que ho passaré malament, estaré contenta perquè és molt positiu per ells. Per descomptat, m’adaptaré, això ho tinc molt clar.

La meva feina com a mare és fomentar la seva autonomia fins que acabin marxant de casa, després començarà una nova etapa.

Jo de vosaltres no me la perdria !!!

Fernando
Fernando
6 de de febrer del 2017 a les 16:37h
La Mare

Buena interpretación en una obra que no me ha gustado.

Montse
Montse
6 de de febrer del 2017 a les 13:48h
M'ESPERAVA UN ALTRA COSA...

A veure...estic d'acord en molts dels comentaris, molt bé l'Emma Vilarasau, i els demès, però per a mi no te res a veure amb "el nit buit". És la història d'una dona paranoica amb una dinàmica familiar patològica, molt patològica. Per això, m'esperava una altra història.

Em sap greu, però jo NO la recomano.

Moltes gràcies!

Rossana
Rossana
6 de de febrer del 2017 a les 13:15h
L'Emma sí, l'obra... tinc dubtes

L'Emma Vilarassau impressionant, l'obra... encara l'estic intentant entendre-la. Sincerament crec que l'historia no està bé resolta.
 

Isabel
Isabel
5 de de febrer del 2017 a les 12:23h
La mare

Me ha gustado muchísimo. Me ha parecido un excelente análisis psicológico de las relaciones enfermizas que en muchas ocasiones se pueden establecer, no por querer mucho sinó por querer mal.

La interpretación me pareció perfecta y simulaba la desesperación de una mujer depresiva y totalmente sola. Excelente la escena donde el hijo "mata" a la madre para poder sobrevivir.

francina
francina
3 de de febrer del 2017 a les 16:46h
La Mare

Sí que és veritat que costa d'entendre el per què de dues versions de cada seqüencia (realitat-somni-realitat) i que està portat als extrems tant per part de la mare com de la resta de la família, però no està tant lluny de la veritat. Les cares dels homes (començant pekl meu marit) eren claríssimes de "no estic entenent res" però quan sortíem i començaven a sentir els comentaris de les dones cambiaven la cara i crec que començaven a "pensar" A mí m'agradat molt, l'Emma es manja l'escenari, l'obre, la resta d'actors i l'obra, com sempre és clar....Quan ha acabat és quan se m'han saltat les llàgrimes pensant en aquelles escenes de "invisibilitat" d'algunes dones/mares....crec que és una obra dura, molt dura, i més si ets dona, mare i d'una certa edat. Costa creure que hagi estat escrita per un home. Per part meva totalment recomenable però anant preparat/da pel que vas a veure. Felicitats Emma, ets molt GRAN!

Alejandro
Alejandro
2 de de febrer del 2017 a les 17:01h
Oportunitat perduda

Malgrat reconèixer l'esforç i entrega dels actors, principalment de l'actriu principal que sustenta tota l'obra, el text em va semblar reiteratiu. Acceptant que la temàtica de la que es parla a l'obra (la síndrome del "niu buit", la solitud de la mare davant la marxa dels seus fills que s'han fet grans) poc donar lloc a situacions dramàtica, el tremendisme i el grau de paranoia que evidencia el personatge principal de la mare em sembla exagerat, excessiu. Sense ser una obra desastrosa, no la recomanaria.

Esther
Esther
2 de de febrer del 2017 a les 14:07h

L'Emma Vilarasau ha estat fantàstica. Pero l'obra costa d'entendre.

Maria Mercedes
Maria Mercedes
2 de de febrer del 2017 a les 13:37h
La mare

Magnifica interpretario de Emma Vilarasau.Obra molt interesant.

Montserrat
Montserrat
1 de de febrer del 2017 a les 17:06h
La mare

Molt bona. Una interpretacio excelent i una direcció i posada en escena magnífica. Crec que seria convenient fer en alguna sesió un teatre fòrum, ja que la temàtica de l'obra s'ho val i pot donar per molt.

Marta
Marta
1 de de febrer del 2017 a les 13:31h
La Mare

És difícil valorar aquesta obra. Jo després d'haver meditat no puc dir que m'agradés i no la recomanaria però podria entendre que algú l'hagués gaudit. La història està molt portada al límit i fins i tot exagerada pensant en el tema que tracta. Per una altre banda, si ometem el tema (el síndrome del niu buit) i apreciem només la bogeria en sí, la idea no està malament. Tot i que el planteig de no saber fins al final de la obra què és veritat i què és ficció (no vull fer spoiler) fa que com espectador vagis perdut i per tant no arribis a entrar en la obra. No la fas teva i no et creus els personatges. No empatitzes amb ells. Si desde un principi ja entressis sabent que del que es tracta és de la bogeria en sí potser ens la mirariem amb uns altres ulls. La idea de enganyar a l'espectador continuament crec que no està ben portada a terme. Potser l'error és el nom de la obra i del que et diuen que tracta i el que realment et trobes un cop allà. 

A banda d'això l'Emma Vilarasau fa un gran paper (tot i que ahir crec que no estava massa fina...). En Pep Pla malhauradament no em va agradar....no sabies si estava o s'ho mirava desde fora...potser era el paper, però si era així aleshores per mí no està ben pensat ni plantejat. 

L'Oscar Castellví no el coneixia i em va agradar com a actor. I l'Ester Cort em va semblar correcte pel paper curt que fa. 

Per una altre banda és una obra que m'ha despertat les ganes de saber què opinava la gent i això haig de dir que crec que és una cosa molt positiva. 

Josep
Josep
1 de de febrer del 2017 a les 01:27h
N´esperava més

Avui a La Villarroel he estat veient aquesta obra escrita pel francès Florian Zeller i dirigida per Andrès Lima. A mi el text no m'ha arribat i és perquè crec que exagera i treu de context el tema que no és altre que el síndrome del niu buit, molt novel·lesc per tocar la fibra de l'espectador, però que amb mi no ho ha aconseguit ni emocionat. L'escenografia m'ha resultat extremadament pobre i desangelada. Pel que fa a la interpretació, tot el pes de l'obra recau en Emma Vilarasau que un cop més, està extraordinària. Pep Pla (a qui des que estava de director de TNT no veia) i Òscar Castellví, més que correctes i Ester Cort poc puc valorar perquè no està mes de 10 minuts en escena. En aquest cas no puc dir que no la recomano perquè el del text segurament a molts us agradarà però és que a més només per veure a Vilarasau val la pena anar-hi.

Esther
Esther
30 de de gener del 2017 a les 13:13h
La Mare

Sincerament, no em va agrada gens!!!!!.   Sòc una admiradora de l'Emma Vilarasau i el Pep Pla.  Però aquesta vegada l'obra no em va agrada el seu desemvolopament i el treball de l'Emma, per mi, molt exagerat.

Tenia ganes de que acabés el més aviat posible, per el que no crec que la recomani.