fb

L'ànec salvatge

Teatre Lliure de Montjuïc - Barcelona
 
 
500 visites
  • Per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM

Una societat blindada, que s'autoprotegeix, entra en crisi quan algú torna a casa i comença a destapar el passat. Un drama psicològic del 1884, i el primer Ibsen de Julio Manrique. Un ànec ferit conviu amb altres animals a les atrotinades golfes d'una casa humil, en una petita ciutat d'un petit país del nord d'Europa on sempre fa fred.

"Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços (això és, evidentment, només una opinió) membres de la família Ekdal, haguessin arrencat un tros de bosc o n'haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l'avi Ekdal, tard o d'hora ¿el bosc es venja". Moltes ficcions, o almenys moltes de les ficcions que m'agraden (i això inclou, evidentment, les ficcions dramàtiques), consisteixen en això: una comunitat, un determinat grup humà, subsisteix obeint unes determinades regles. Bones o dolentes, han acabat configurant-se com el mecanisme que garanteix la subsistència del grup. La història comença, o almenys la història que dramàticament ens interessa, quan algú, l'altre, l'estrany, truca a la porta, observa el funcionament del grup en qüestió i, en un moment donat (sigui per malícia, sigui per ganes d'ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses) posa en qüestió aquestes regles.

A L'ànec salvatge (un Ibsen meravellós i, sorprenentment, poc conegut i encara menys representat a casa nostra), hi passa una cosa així. Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir¿ "

Julio Manrique

CONDICIONS

Aquesta proposta ja no està disponible

La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TR3SC.

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:

intèrprets Andreu Benito / Ivan Benet / Jordi Bosch / Laura Conejero / Pablo Derqui / Miranda Gas / Jordi Llovet / Lluís Marco / Carles Pedragosa / Elena Tarrats

escenografia Lluc Castells / il·luminació Jaume Ventura / so Damien Bazin

ajudant de direcció Marc Artigau / ajudant d'escenografia Jose Novoa

 producció Teatre Lliure



Horari Taquilles:
Feiners de 18 a 21 h. Dissabtes, diumenges i festius, de 16 a 18 h. Els dies de preu reduït no s'aplica descompte

RECOMANACIONS
Un poquito feo
Un poquito feo
24 de de març del 2017 a les 19:33h
Amb la veritat arribes a tot arreu... tornar-hi ja és una altra història

Per fi una proposta de les mediàtiques i anomenades “grans” (per mitjans, sala, publicitat, repartiment, opinió general...) que m’encanta. Fins ara no havia tingut excessiva sort amb aquestes obres (Noces, Incident, Soroll, Florentina...). Doncs aquí he gaudit de valent. Amb menys mitjans del que sembla, la gran direcció de Manrique crea tot un univers d’emocions humanes gràcies a molta creativitat, una molt hàbil il·luminació, escenografia tremendament efectiva i un nivell interpretatiu general on es fa difícil destacar alguna interpretació en concret (fins i tot actors que generalment no em fan el pes, m’han convençut amb escreix).

Sí, l’Ivan Benet podria cridar menys, marca de la casa, i el final és previsible d’una hora lluny, però no té cap importància, la proposta et manté en tensió -que no tensionat-, entens i rebutges a tots els personatges, senyal de la seva humanitat. A més, la música, en directe, aquí no és intrusiva sinó acompanya i complementa, al servei del muntatge.
I, tan o més atraient, debats eterns molt ben plantejats: val sempre la pena saber la veritat? Es pot ser més feliç vivint enganyat? Es pot triar viure enganyat? És la veritat un valor suprem? No importa el mal que causem quan la perseguim?

En RESUM:  un vespre de TEATRE.

Neus
Neus
21 de de març del 2017 a les 10:12h
“L’ànec salvatge són tots”

Quan trio una obra de teatre quasi sempre ho faig en funció de qui és l’autor, qui l’ha dirigit o quin és el repartiment. Tots tenim les nostres preferències. Quan tens la sort que tot l’equip artístic que t’agrada coincideix en un mateix muntatge,normalment l’experiència és brutal!!! En “L’ànec salvatge” es produeix aquesta conjunció , cosa que va fer que comprés les entrades de seguida que van sortir a la venda. En primer lloc es tractava d’un text d’Ibsen, la dirigia Julio Manrique, l'escenografia era d’en Lluc Castells i el repartiment de luxe. Un repartiment en el que coincidien dos grans actors als que els tinc una especial admiració, l’Ivan Benet i en Pablo Derqui. Com no podía ser altre, el resultat va ser brutal !!! , un imprescindible que ningú s’hauria de perdre.

Ibsen va escriure “L’Ànec salvatge” l’any1884, època en la que els seus textos  són classificats com a drames psicològics. Un drama psicològic que ens parla de la mentida quan es converteix en un mal necessari, una idea que el mateix Ibsen va batejar  com a “mentida vital”, el que col.loquialment en diem una “mentida pietosa”.

Amb “L’Ànec Salvatge” Ibsen aconsegueix demostrar que no sempre la justícia ha de resultar justa.

Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique han fet una adaptació extraordinària d’un d’Ibsen fins ara inèdit a Catalunya.

         

L’obra està carregada de simbolismes:

-En l’escenografia d’en Lluc Castells veiem uns arbres secs en primer pla, són l’origen dels fets, al cap d’una estona aniran desapareixent sota el terra l’escenografia, que passarà a ser el soterrani de la casa dels  Ekdal, que l’han convertit en un bosc on tenen amagat entre d’altres animals l’ànec salvatge.

-També cal destacar l’acurada feina d’il·luminació que fa en Jaume Ventura dins l’escenografia. A part dels realisme que li dona al muntatge transmetent-nos tot tipus d’emocions, te una part molt important pel que fa al simbolisme de la que és plena l’escenografia. El moment en que veiem com traspassa la llum a través del terra, que representa el soterrani, és visualment espectacular i d’una bellesa increïble;  una llum que omple i marca el volum de l’espai , és una llum que busca destacar aquell lloc fosc on està oculta tota la veritat.

-Pel que fa a les actuacions Elena Tarrats, Laura Conejero, Andreu Benito, Jordi Bosch, Jordi Llovet, Ivan Benet, Pablo Derqui, Lluís Marco i Miranda Gas  han estat tots magnífics!!!.  Tots són personatges reals i simbòlics alhora. Gregor (Pablo Derqui) és l’idealista, reclama el compliment de les exigències de l’ideal,  per a Relling (Jordi Bosch) el seu contrapunt, la mentida vital és necessària.

Fantàstiques les actrius Elena Tarrats i la Miranda Gas que a part d’interpretar els papers de la Hedvige i la Soerby respectivament, ens han emocionat mentre les escoltàvem cantant la meravellosa música del compositor i músic català Carles Pedragosa, que toca el piano en directe durant tota la representació.

-Pel que fa a l’ànec salvatge és la metàfora de l’autoengany. L’au ferida que està amagada que simbolitza la humiliació, la vergonya i els secrets de la família. L’ànec és la nena, la Gina, en Hialmar,.... L’ànec salvatge són tots. 

Ibsen es submergeix dins de l’ànima de les persones per mostrar-nos els seus conflictes més  íntims. Aquesta és la base de l’obra, la col·lisió entre la veritat i la mentida, entre la realitat i l’aparença (realitat que ens inventem).

Quan la veritat pot arribar a ser destructiva, la mentida o l’engany moltes vegades són necessaris per aconseguir la felicitat. Qui de nosaltres no ha falsejat en algun moment algunes veritats que poden fer mal ? Tots en tenim de mentides vitals. Moltes vegades són necessàries. Necessàries  per no perdre l’autoestima i poder seguir sobrevivint davant de les desgracies que patim al llarg de la nostra vida.

Us recomano que a part d’anar a veure l’obra us la llegiu. El text és realment extraordinari.

Josep
Josep
8 de de març del 2017 a les 02:56h
Per gaudir de bon teatre

Avui al Lliure he estat veient aquesta obra d'Henrik Ibsen que curiosament és la primera vegada que es representa a Catalunya, amb adaptació deMarc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique i amb una direcció magistral per part d'aquest ùltim. Ens situa en un país del Nord d'Europa que bé podria ser Suècia o Noruega, i ens parla d'una família amb pocs recursos que viuen feliçment, però l'arribada d'un amic donarà un tomb total a la seva vida, el que segueix us ho deixo per quan ho aneu a veure. Dels fets es dedueix una reflexió: És lícit viure enganyat per seguir sent feliç?. La primera part potser perquè és més llarga al final sembla que decaigui una mica, però els seixanta minuts de la segona són d'una cruesa brutal que et mantenen de principi a fi amb el cor en un puny. Una espectacular i magnífica posada en escena acompanyada d'una perfecta il·luminació. Una mùsica meravellosa que durant tota la representació ens ofereix al piano Carles Pedragosa. I un repartiment de luxe Andreu Benito, Ivan Benet, Jordi Bosch, Laura Conejero, Miranda Gas, Pablo Derqui, , Jordi Llovet, Lluís Marco i Elena Tarrats, i no vull destacar a cap perquè no serìa just, ja que tots fan un treball fantàstic, tot i que vull afegir que E. Tarrats broda el personatge de la nena. Un IMPRESCINDIBLE per gaudir de valent de bon teatre.