DESCRIPCIÓ
Tornen els millors (i gairebé únics) veritables luthiers de la música d'aquest país,
CABOSANROQUE. Un grup que té cura tant amb el procés de la seva música, des
d'escoltar tota mena d'influències i intercanviar-se els instruments en escena, fins a
recollir objectes i mobles del carrer per convertir-los en instruments insòlits i bonics en el
seu cau de França Xica, on col¿leccionen pianos desballestats , no podien menys, amb
Ball de Pistons, d'avançar des del "disc conceptual" al "disc processual". No contents
amb governar una rentadora en el seu últim disc i espectacle, tornen ara amb tota una
orquestra d'autòmats. Tota una banda de obrers de granota blava i pistons hidràulics
necessiten per reproduir totes les capes del pasta de full sonor que presenten, que com a
tal ha de ser degustat en diverses escoltes. Pocs enginys musicals tenen l'ambició de
l'Orquestra Mecànica de la França Xica i, el que és més, pocs sabrien fer onze grans
cançons basant-se en un "instrument" que és el producte nascut de la reutilització real
d'una cadena completa de producció de galetes , sumant-li una altra dotzena d'artefactes
fets a mà.
Lliuren una sèrie de cançons que pinten, amb les seves imatges abstractes,
representacions perfectament realistes, encara que imaginàries, de la vida en una fàbrica
on també hi caben un submarinista, un cuc, un a nadala post nuclear, la meravellosa fusió
amb el grup Carles Carolina, els ritmes militars de joguina del "nou món" de Joe Meek
i el cert to groller, onejant i mediterrani que sempre els acompanya.
Una guitarra aquesta vegada molt al Ry Cooder, com si Comelade ja no fos roquer, sinó
més aviat electrònic. Una marimba, un theremin, un clarinet, un acordió i molts sons que
només poden fer-se amb els instruments que ells mateixos fabriquen, com el nou Dofí
Banyera, a més del gran encert de posar al grandíssim Vinicio Capossela, un dels grans
pirates sònics en actiu del Mediterrani, a recitar el sempre aterridor poema del capellà
Verdaguer "L'Atlàntida". Tota una revelació.
COMPARTEIX