Què hi ha dins del nostre cervell? Quins misteris amaga? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja Fàtima, del director i dramaturg Jordi Prat i Coll. Fàtima és la història d’una noia que a través de la seva crua i violenta realitat posa en qüestió la naturalesa fràgil i incomprensible de l’ésser humà. Està ambientada al Raval de Barcelona i et convida a reflexionar sobre la innocència, la soledat i la vanitat del nostre món. A més, la seva contundent posada en escena et posarà en tensió i et traslladarà un mal al cos que no et deixarà indiferent. 

Cadires és la història de Mont Plans i Oriol Genís, dues velles glòries del teatre català que pugen a escena per homenatjar l’ofici del teatre, el pas del temps i la vellesa. Sota la direcció d’Albert Arribas, la parella d’actors preparen una sala buida plena de cadires amb la intenció de transmetre un missatge a uns convidats inexistents. L’augment del nombre de cadires pels convidats invisibles al llarg de l’obra, porta a la pèrdua de control dels dos personatges. Una presència il·lusòria i inquietant que ens parla de la por a la solitud davant la mort. 

Una plaga s’estén per tot el món, una plaga de ceguesa inexplicable i incurable. Per intentar frenar-ne el contagi, el govern aplica restriccions cada vegada més repressives i inútils. La falta de recursos farà que la gent lluiti per sobreviure, però que només aquells més immorals ho aconsegueixin. Nuno Cardoso ens porta a escena un dels llibres més coneguts de José Saramago: Assaig sobre la ceguesa. Una crítica a una societat podrida i egoista que ens convida a reflexionar sobre la condició humana quan ens trobem sotmesos a condicions extremes.

Viatge d’hivern és una adaptació de l’obra de l’austríaca Elfriede Jelinek inspirada en el cicle de cançons Winterreise de Franz Schubert. Dirigida per Magda Puyo i amb música de Clara Peya, l’espectacle ens convida a descobrir el recorregut vital de l’escriptora. Paraula, música i moviment s’uneixen en una posada en escena que ens acosta les experiències més íntimes de l’autora. La perversió de l’opinió pública, la presència del nazisme, l’amor-odi cap a la seva mare o la demència del seu pare són alguns dels temes que s’expliquen utilitzant la ironia, l’humor i la ira que caracteritza Jelinek. 

Des de Buenos Aires arriba a La Villarroel la comèdia del dramaturg Nelson Valente. ‘Sólo llame para decirte que te amo’ és la història de Patricia, una dona que viu amb els seus dos fills, la novia d’un d’ells, la seva mare i la seva germana. Ella, representada per l’actriu Mayra Homar, arrossega sola tot el pes de casa fins que una trucada canvia la seva vida per sempre. Un espectacle que destaca per una simple posada en escena i un text efectiu al voltant de temàtiques familiars. Una obra amb la qual t’identificaràs amb les problemàtiques dels personatges i et qüestionaràs les teves pròpies relacions.