Amb dramatúrgia d’Alberto Conejero i direcció de Pablo Messiez, La piedra oscura explica la història de Rafael Rodríguez Rapún, company de Federico García Lorca i secretari de la coneguda La Barraca. A l’obra ens trobem un duel escènic entre dos homes a qui el moment històric ha portat a ser enemics sense ni tan sols conèixer-se. Dos homes, cadascun amb la seva pròpia veritat, atrapats en una habitació i en una societat en guerra.

El més gran d’ells, interpretat per Daniel Grao, representa la lluita i l’esperança per uns ideals, no tant polítics sinó més aviat artístics i vitals. L’altre, a qui dóna vida un excel•lent Nacho Sánchez, és un jove que ha hagut de fer-se home a la força, prenent com a ideologia les úniques lliçons que ha pogut escoltar. Enmig d’ells queda la figura i el record de Lorca, així com un últim acte d’amor que els pot costar la vida. La piedra oscura és una oda a l’estimació, al record, al teatre i a l’optimisme. Perquè a pesar de tot la vida continua en cada vivència, en cada peça d’art i en cada ésser estimat. Ningú desapareix del tot si hi ha algú disposat a recordar-lo. 

El primer cop que l’argentí Pablo Messiez va arribar a Barcelona rondava els 20 anys. Venia a l’aventura, a conèixer món, amb poc més que la seva motxilla i un bitllet de tren per Europa. Ja llavors tenia curiositat per assistir al Lliure, espai que havia conegut a arrel d’un article de Lluís Pasqual a la revista Teatro de Buenos Aires. Ja llavors era actor i portava el teatre a les venes.

La primera vegada que va treballar a Catalunya ho va fer com a intèrpret al 2008. L’espectacle va ser Un hombre que se ahogaba, versió de les Tres germanes de Checov escrita i dirigida per Daniel Veronese. No obstant, finalment va ser Madrid on es va acabar instal•lant aquell mateix any i on, des de llavors, ha desenvolupat una part molt important de la seva carrera com a dramaturg i director. 

Obres com Ahora, Muda, Los ojos, o Los Brillantes Empeños van causar furor a la capital, mentre que a Catalunya ni tan sols van arribar. No ha estat fins aquest hivern que Messiez ha pogut tornar a traspassar la frontera catalana, aquest cop com a director. Primer ho va fer al desembre, tancant el Temporada Alta d’enguany amb el doblet Los bichos y Las plantas, ambdues peces d’autoria pròpia. Ara, l’argentí arriba al Lliure de Gràcia com a director d’una obra que ha estat dues temporades exhaurint localitats al María Guerrero de Madrid. 

A La piedra oscura, Messiez posa en joc la seva manera d’entendre el teatre des de la naturalitat i la senzillesa. No hi ha gaires ornaments més enllà d’una escenografia molt senzilla i un joc de llums i so que completa l’atmosfera dramàtica. No obstant, el focus de l’espectacle resideix en les interpretacions, amb una potencia i una evolució que commouen a actors i públic des del present i la veritat escènica.