El proper dimarts 21 de gener tenim una nova cita amb el Fòrum Barcelona Clàssica, aquest cop fora de la capital, a les Joventuts Musicals de Sabadell, per parlar de “Centre i perifèria musical” amb Patricia Caicedo i David Irving, en una xerrada-col·loqui moderada per Aina Vega que pretén ser el màxim de participativa. Aquesta jornada del cicle ve motivada, en gran mesura, pel Barcelona Festival of Song, que aquest juliol arribà a la quinzena edició i dóna vida a la música i la poesia ibèrica i llatinoamericana.

El festival consta d’una branca divulgativa, amb diversos concerts gratuïts, i una part educativa, amb un curs intens d’història i interpretació del lied català, espanyol i portuguès. L’objectiu és convertir aquest repertori perifèric en els conservatoris en central, i reivindicar-ne la seva internacionalització.

Patricia Caicedo és una artista i musicòloga molt prolífica. Nascuda a Colòmbia, fa vint anys que viu a Barcelona i té un domini extraordinari de la nostra llengua: “Parlo català i portuguès per coherència amb la meva àrea de recerca que és el món ibèric i llatinoamericà. Vull entendre la poesia i tenir una bona dicció quan interpreto la cançó artística catalana”. Els seus interessos com a investigadora en l’àmbit del lied llatinoamericà i ibèric han fructificat en un festival que ja porta quinze anys de recorregut i que ha difós per tot el món el repertori que s’escapa de l’eurocentrisme: “L’objectiu del festival és treure a la llum i donar a conèixer el repertori de lied iberoamericà en català, castellà, portuguès, ja que els currículums universitaris del món occidental encara estan ancorats al lied alemany, francès i italià, fet que respon a models eurocèntrics i discursos de poder del segle XIX”, afirma Caicedo, que vol problematitzar el centre i la perifèria: “La ideologia revolucionària que hi ha al darrera del festival és que sostenim que ja no existeixen els centres i les perifèries”. Està convençuda que aquesta música no ha estat valorada adequadament perquè no pertanyia als centres de poder per raons polítiques, històriques, econòmiques, “perquè es tractava de colònies en el cas llatinoamericà”. Tanmateix, defensa que cal incloure Catalunya i Espanya a aquesta perifèria.

Segons Caicedo, “el festival és el darrer pas per trencar un cercle viciós que he identificat: desconeixement per falta de valoració, si no es valora no es publica, si no es publica no s’ensenya, si no s’ensenya no s’executa i no s’integra en els currículums, no s´enregistra i al final aquest patrimoni es perd”. Les teories colonials estan al darrera de tot: “El lied alemany és on és perquè hi ha sortit d´un centre de poder que imposava els models estètics”. I afegeix Caicedo: “Jo he volgut conscientment construir un espai per donar vida al lied ibèric i llatinoamericà, espai que té un efecte simbòlic i és el darrer esglaó de un cercle virtuós”. Per això cal determinar la performance practice, que és diferent per a cada regió i cultura: “És un problema que els cantants lírics cantin lied llatinoamericà o ibèric com si cantessin un lied alemany, sense tenir en compte l’ús del cos en coherència amb el context i el moment històric, i tot això s’ha d’analitzar”.