COMPARTEIX

Recordes aquelles melodies que tant et feien vibrar? Aquella banda amb aquell directe tan espectacular? I aquella altra que creava uns riffs de guitarra tan inigualables? Què se n'haurà fet de tots ells? En les últimes dècades hem presenciat el naixement de grans formacions que ens han regalat autèntics himnes, hores de gaudi i concerts plens d'èxtasi. Lletres, emocions i sensacions que sempre tindran un lloc a la memòria col·lectiva de la nostra societat.Tan si estàs fet tot un nostàlgic com si et consideres un musicòleg expert, et convidem a llegir aquest article i recordar o, per als socis més joves, descobrir, aquelles formacions de música en català que van dir adéu als escenaris! Llegeix aquest recull i acompanya'ns en aquest particular homenatge a la música en la nostra llengua!

 

Whiskyn's

Whiskyn's

Comencem aquest recull amb un grup ple de ritme, un grup que t'empeny, literalment, a ballar amb les seves lletres. Liderats per Joan Masdéu, els Whiskyn's ens van regalar gairebé dues dècades de bona música i melodies que tant anaven del bon rotllo i l'energia positiva de cançons com 'Balla', a la melancolia i la nostàlgia de 'Cada cop que te'n vas' o 'No tornaran'. L'any 2009 la música dels de Reus va acabar i vam haver de deixar de ballar. Però no siguem dramàtics! La dissolució va donar a peu a una talentosa carrera en solitari de Masdéu. Dona un cop d'ull ( i d'orella) a 'Innocents' (Satélite K, 2017) el seu últim treball d'estudi.

 Màquina!

Màquina!

Referents de la música catalana als anys 70's, Màquina! va ser un dels primers grups de rock progressiu i jazz-rock d'Espanya i un dels màxims propulsors del so que definiria aquest estil a la dècada dels 70's a l'estat. Jordi Batiste i els seus van contribuir a configurar el so que es definiria com a Rock Laietà, que tenia l'epicentre a Barcelona. Màquina! son tot un clàssic contemporani de Catalunya, però si encara no els coneixies escolta el seu àlbum 'Why?'(1970), segur que descobriràs que la música de la terra té moltes cares i molts sons ben diferents!

 Música Urbana

Música Urbana

Ja sabem que tu, expert en cultura, també deus ser tot un entès en bona música. Un sibarita, podríem dir! Així doncs segur que coneixes 'Música Urbana', la formació de culte per excel·lència. Formada per Joan Amargós i músics de primera classe, com ara diferents membres de l'aleshores ja desapareguda Màquina!, Música Urbana va esdevenir el pas més decisiu per a la consolidació d'un so innovador i propi de la ciutat laietana. Quelcom que es distingís de les influències anglosaxones. Un estil nou amb D.O catalana. En la seva curta (però influent) trajectòria (1976-1979) van parir 3 discs. Escolta el seu últim àlbum d'estudi: 'Iberia'.

 Antònia Font

Antònia Font

De sobte, l'any 1997 alguna cosa d'una potència artística inimaginable va esclatar a l'illa de Mallorca. Una onda expansiva de melodies galàctiques va creuar el mediterrani per irradiar totes les zones de parla catalana, i més enllà, amb una fusió de músiques pop, disco-samba, rock i una infinitat d'estils. Combinant-hi les lletres fantàstiques, en un perfecte còctel creatiu, els Antònia Font es van fer un lloc etern a l'imaginari col·lectiu. La formació, formada per Pau Debon, Joan Miquel Oliver, Pere Manel Debon, Jaume Manresa i Joan Roca ens van deixar himnes com 'Alegria', 'Wa Yeah!' o 'Viure sense tu'.

 

 Ja t'ho diré

Ja t'ho diré

I seguim amb melodies vingudes d'aquells veïns, cosins-germans, que viuen flotant al mig del mar. En aquest cas parlem dels Ja 't'ho diré, que l'any 1986 van decidir defensar una música que recollís i representés tota la singularitat i màgia del seu lloc d'origen, Ciutadella de Menorca. El capità Cris Juanico i els navegants Sebastià Saurina, Carles Pons, Vicenç Fontestad, Jesús Moll i Miquel Brugués ens van regalar rock illenc de primera, amb grans cançons com 'Si vens', 'Així i tot' o 'Tenc es cor calent'. Els Ja t'ho diré van dir adéu als escenaris el 27 de desembre de 2003, en un màgic concert a Ciutadella.

 Obrint Pas

Obrint Pas

Ja és hora de baixar cap al sud, allà on la terra mor, allà on la calor no -els- deixa veure el sol... Parlem de la terreta de l'Ovidi, de la riquesa cultural del País valencià que ha vist néixer grans formacions com, per exemple, els Obrint Pas. Compromesos amb les causes de l'antifeixisme i l'antiracisme, els de Xavi Sarrià van compondre himnes d'Ska, hardcore punk, rock, reggae i folk, que s'han convertit en grans referents de la cultura catalana. Descobreix, a aquest enllaç, el Lip Dub amb la cançó 'La Flama' amb el qual la ciutat de Vic va guanyar un premi Guinness.

 Sangtraït

Sangtraït

Es tornarà ocell per un dia...i d'entre les cendres podrà volar! Qui no ha corejat 'El vol de l'home ocell' amb tota l'ànima algun cop a la vida? Sangtraït va demostrar, amb balades com aquesta, que a la música en llengua catalana també hi havia lloc per al heavy metal i el rock dur. Després de 20 anys oferint distorsió, grans ritmes i potents riffs, la formació va deixar els escenaris en un especial concert comiat, a la Sala Razzmatazz de Barcelona, l'any 2001. Rememora aquelles cançons que van lligar eternament el nom de La Jonquera a la música heavy com ara 'Els senyors de les pedres' o 'Somnis entre boires'.

 Umpah-pah

Umpah-pah

Recordes la màgia d'Umpah-pah? Els gironins van omplir les emissores de tot el país amb sofisticats ritmes i boges i creatives lletres. La seva desaparició va suposar un fort cop per a molts fans, un buit insubstituïble en la música catalana. Tot i això, per la seva banda, Adrià Puntí va seguir arribant al fons de molts cors amb magnífiques cançons. Qui no voldria ser la tal 'Coral·lí' i que li dediquessin una cançó com aquesta? Quina enveja!
Els anys passen, els grups es dissolen, però les cançons no, la bona música és eterna. Sempre ens quedaran èxits com 'Un joc d'ous', 'Raons de pes' o 'La catximba i els rostolls d'Angelina'.

 Els Flipats

Els Flipats

Acabem aquest recull amb un d'aquells grups que van ser bons i, a l'hora, breus. Aquells lectors que rondeu els vint anys recordareu aquesta concentració de talent jove que, tot i tenir un prometedor futur, van decidir fer una aturada indefinida per replantejar les seves carreres musicals, deixant orfes tota una generació d'adolescents i preadolescents. Poc sabem de què se n'ha fet dels components dels Flipats. Les últimes notícies que ens van arribar del seu líder, Dan Peralbo, el situaven fent carrera en solitari pels carrers de Londres. Tot esperant el seu retorn podem recordar grans cançons que ens van deixar els de Torelló com ara 'Leggins vermells' o 'L'era dels pardals'.

 


per  Pol Segarra

ÚLTIMS ARTICLES