El 3 d'agost de 2009 Justin Halpern va començar a escriure a Twitter els comentaris del seu pare, un metge jubilat sense pèls a la llengua amb una capacitat innata per llançar opinions mordaces sobre els assumptes més variats. La idea original no era cap altra que emmagatzemar en algun lloc el contundents i aguts comentaris del seu desllenguat progenitor. Però un amic seu, l'actor Rob Cordry, va retwitejar l'enllaç i les paraules paternes van començar a circular per la xarxa. En menys d'un mes eren objecte d'admiració en diversos blocs i un any després en Justin i el seu pare ja tenien 1.800.000 seguidors. La filosofia de carrer del seu progenitor jubilat s'havia convertit en tot un fenomen internàutic.

Mentrestant en Justin havia trobat un agent literari que va presentar el projecte de llibre a l'editorial Harper Collins i aquests van decidir publicar-lo. El resultat és Parides del meu pare, un llibre on en Justin rememora la vida al costat del seu pare tot intercalant-hi els genials comentaris que aquest li ha anat llançant al llarg dels anys. Tant durant la infantesa i l'adolescència com a la vida adulta en Justin va haver de sobreviure a les demolidores opinions del seu pare sobre la seva miserable vida i sobre les misèries de la vida en general. El llibre es va publicar als Estats Units al maig del 2010 i la primera setmana ja es va situar a la vuitena posició de la llista dels més venuts de no-ficció del New York Times. Cinc setmanes després ja era el número 1.

Però el fenomen no s'acaba aquí: al cap de poc la CBS va anunciar que estava desenvolupant una telecomèdia basada en el Twitter d'en Justin. L'actor escollit per interpretar al desllenguat pare seria ni més ni menys que William Shatner, el capità Kirk d'Star Trek, i la sèrie va començar a emetre's al maig del 2010.

Amb 28 anys en Justin Halpern es trasllada des de Los Angeles a San Diego per viure amb la seva xicota, però aquesta no veu clara la relació i decideix tallar. Sense casa i amb una feina precària, en Justin es veu obligat a tornar a casa dels seus pares i instal·lar-se de nou a la seva habitació d'adolescent. Aquesta situació propiciarà el retrobament amb el seu pare, que ara té 73 anys i continua essent aquell mateix tipus que va marcar la seva infància i adolescència amb les seves frases tallants com ganivets i els seus comentaris demolidors tan directes com un cop de puny. I també graciosos, per què no dir-ho.

Si la infantesa i adolescència d'en Justin van estar marcades ¿i quasi podríem dir que traumatitzades- pels comentaris del seu pare davant qualsevol dels seus problemes ¿que si no tenia acompanyant per anar al ball, que si els esports no se li donaven gaire bé, que si els seus amics es reien d'ell, que si suspenia un examen, que si se sentia sol¿- ara, ja adult, ha tornat a casa i el seu pare continua essent el mateix personatge desllenguat de sempre¿ amb l'única diferència que ara en Justin apunta els seus comentaris i els penja a la xarxa¿ i així comença el fenomen.

El llibre, traduït per Ernest Riera, combina en capítols alterns la història d'en Justin tornant a la llar paterna i els seus divertits records amb una selecció dels comentaris del seu pare sobre els temes més diversos. Amb grans dosis de mala llet, molts renecs i ingeni a raig, Sam Halpern va descabdellant la seva filosofia de la vida farcida d'humor i opinions contundents.