Escrit uns mesos abans de la seva mort, aquest concert concita la brillantor pròpia del seu estil i la melancolia, palesa en un moviment lent en què predomina una serenitat gairebé espiritual. Anton Bruckner va escriure la seva Sisena simfonia amb l'eufòria d'haver estat reconegut com el continuador de l'estela simfònica austríaca després de Schubert. En ella, s'hi pot intuir la lloança i l'agraïment a un Déu magnificent propis d'un gran devot.