fb

COMPARTEIX

Recomanacions
29 D'ABRIL per TRESC

Per carregar-nos 9 mesos dins del seu ventre. Per les nits en vetlla socorrent els nostres plors. Per suportar les nostres insuportables rabietes. Per guiar-nos, rescatar-nos i perdonar-nos. Pels seus pous de saviesa. Pels seus "pit i collons, filla!". Per les abraçades balsàmiques i els dolços petons al front. Gràcies per ser-hi SEMPRE. 

Diumenge és el Dia de la Mare. Aprofita per agraïr-li tot el que ha fet per tu d'una manera molt senzilla: cantant-li una cançó i recitant-li un poema! 

Et portem un recull més que eclèctic de cançons que diversos artistes, locals i internacionals, han dedicat a les seves “mames”.

 

'Mare nostra', de Dolors Miquel
Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l'epidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci's la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l'amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d'ells
pels segles dels segles,
Vagina.

Anem…

 

Marona, de Miquel Martí i Pol

La mare plora, mare marona,
damunt les platges del seu cos
pels fills que moren, roses obertes
i en la bellesa el quiet sanglot...

La mare plora perquè a les ones
bressola nàufrags del terror
i espera sempre una resposta
que no li dem ni tu ni jo...

La mare plora, mar i marona
mentre el vent xiula una cançó,
no la consolen les blanques veles
ni els jocs d'infants pel seu vell llom...

Mar i marona que amb el teu alè de vida
mous les onades i els batecs dels nostres dies,
dóna'ns per sempre més el bé de la pau.

 

Sense mirada, d'Anna Maria Vilallonga

Sense mirada
plou a tes galtes,
mare de mel.

Trista basarda,

parpelles fosques.

Del rostre, plecs.  


Però no pateixis,
mare marona,
que no hi fa res.
 

Tens braços tendres

i ànimes dolces,

que són ton cel.


Esguardes buida
i sense esperança,
mare de mel.

Però hi ha la vida,
nostres rialles…
i aquest meu bes.

 

La madre triste, de Gabriela Mistral

Duerme, duerme, dueño mío,

sin zozobra, sin temor,

aunque no se duerma mi alma,

aunque no descanse yo.

Duerme, duerme y en la noche

seas tú menos rumor

que la hoja de la hierba,

que la seda del vellón.

Duerma en ti la carne mía,

mi zozobra, mi temblor.

En ti ciérrense mis ojos:

¡duerma en ti mi corazón!


per  TRESC

ÚLTIMS ARTICLES