Aquests 5 llibres, alguns autobiogràfics, bussegen en els vincles i les relacions que s'estableixen amb la figura paterna i reflexionen sobre què significa ser pare, els llaços de sang, la necessitat de recordar, l'absència, la malaltia o sobre el llegat que es deixa a través d'escenes commovedores, divertides o tràgiques. Entre les seves pàgines trobem nostàlgia, admiració, dependència, complicitat, de vegades dolor i violència, i la intensitat que produeix enfrontar-se amb honestedat als sentiments.
 

'Lèxic familiar' · Natalia Ginzburg

En aquesta novel·la de no ficció -que es llegeix com les memòries de la magnífica escriptora i alhora com una mena d'història d'Itàlia- hi ha un personatge poderós: Giuseppe Levi, pare de l'escriptora. Levi va ser científic, metge i professor d'anatomia: amb ell es van formar tres guanyadors del Premi Nobel. Va desenvolupar la seva carrera professional a Torí, i durant diverses dècades es va sacrificar per lluitar al costat dels seus fills contra l'avanç de el feixisme a Itàlia: va estar empresonat, se li va arrabassar la càtedra universitària, va haver d'exiliar-se i viure en la clandestinitat ... Natalia Ginzburg traça un retrat divertit i ple de tendresa del seu pare, que apareix i desapareix en el llibre, i amb qui estem sempre desitjant retrobar-nos.

'Carta al pare' · Franz Kafka

Asseguren els crítics que es tracta de la carta més famosa de el segle XX, i que es tracta -al mateix temps- d'una de les més rares paradoxes de la literatura: el seu destinatari mai va rebre la carta. De fet, tot i escriure-la, Franz Kafka ni tan sols va decidir enviar-la a seu pare. L'autor de 'La metamorfosi' la va escriure d'una tirada entre el 4 i el 20 de novembre de 1919, i va decidir dirigir-la al seu pare, Hermann Kafka, comerciant jueu a la ciutat de Praga. Escrita en un estil que el seu propi autor va qualificar d'advocat, la carta és un memorial de les relacions que havia mantingut amb el seu pare des del seu naixement. En ella, Kafka li retreu l'actitud d'abusos i hipocresia en què el seu pare va convertir les relacions familiars.

'L'oblit que serem' · Héctor Abad Faciolince

Parlar d'un pare com Héctor Abad Gómez, assassinat a Medellín, és una tasca complicada que l'autor escomet amb l'objectiu de mantenir-lo en la memòria, perquè seguirem vius mentre ens recordin; per això explica "[...] Els llibres són un simulacre de record, una pròtesi per recordar, un intent desesperat de fer una mica més perdurable el que és irremeiablement finit [...]". A l'oblit que serem l'autor comparteix converses, consells, moments d'extrem dolor, de rebel·lia, de necessitat d'alliberar-se d'aquest ésser perfecte, de descobrir que no necessita un aliat sinó un antagonista; i confessa que "[...] arriba un moment en què per un confús i demencial procés mental, vols que aquest déu ideal ja no hi sigui [...]" . Héctor Abab Faciolince bolca i trasllada al lector tota la devoció i tendresa que sent cap a aquest home que va donar la seva vida per defensar les seves idees.

'Pares i fills' · Iván Turguénev

Vladímir Nabokov va afirmar que es tractava no només de «la millor novel·la de Turguénev», sinó que ens trobàvem davant «una de les obres més brillants de segle XIX». Els pares i els fills del geni rus representen dues generacions enfrontades: el vell contra el nou, el que desapareix i el que es forja... En una Rússia que, de forma inconscient, viu les últimes dècades de l'esplendor dels tsars. Un llibre en el qual Iván Turguénev va treballar durant anys i que, en certa manera, es nodreix de la seva pròpia experiència vital.

'Patrimoni: una història veritable' · Philip Roth

L'escriptor es transforma en el fill per explicar la vida del seu pare: Herman Roth, un agent d'assegurances jubilat, que lluita als seus vuitanta-sis anys contra un tumor cerebral. Va ser un home fort, ple de geni i encant, que ara s'enfronta a la mort a través dels ulls del seu fill. Una reflexió honesta sobre la vulnerabilitat de l'amor, la relació entre pares i fills, la por a la mort -i la pròpia consciència de la mort-, i un cant a la tenacitat dels que sobreviuen malgrat tot.