fb

COMPARTEIX

Al Més que Música del dimarts 3 de març amb Marialluïsa, un quartet d’Igualada, només van venir 3 dels components del grup. Tot i així, la força del seu directe va ser suficient per presentar ‘És per tu i per mi’, que ens el van ensenyar en exclusiva abans que sortís a la venda. El Més que música es va dur a terme a l’Abaixadors10, un local clàssic de la història de Barcelona i un d’aquells espais que ens fa sentir com a casa.

Avui no hi sou tots. Al disc hi ha cançons que sonaran molt diferent però esta molt bé trobar cançons que se li poden donar diferents vessants en directe.

Sí. De fet el Litus, que és el músic de veritat del grup, sempre em diu: “si una cançó la pots tocar tu sol, si funciona en acústic, és que es una bona cançó; si la toques sol en acústic i no funciona, no pot ser un tema”. Sempre m’ho diu i crec que en aquest format les cançons que portem per avui també acaben de funcionar.

Presenteu un LP, un disc de llarga duració. A mi em flipa sentir discos sencers. Són 9 cançons! Havíeu tret un EP l’any passat i heu avançat nous singles com aquest ‘Girasol’. Què podeu explicar d’aquest disc amb cançons tan narratives?

Hem volgut donar-hi un altre enfocament. Potser fins ara seguíem més lletres reflexives i volíem transmetre calma. Amb aquest disc també ho hem volgut fer, però una mica més desenfadat i més personal. Hi ha temes que són molt nostres com per exemple ‘Nica’, que parla de la meva gossa. Per nosaltres el primer EP era una mica més de presentació. EL CD ha estat un pas endavant i una mica allò de complir un somni, perquè no havíem creat mai un CD des de zero i només fa un any que vam començar a fer bolos i ara ja estem presentant el CD en banda.

Però després de ‘Pren-t’ho amb calma’ i els singles que heu tret a posteriori: ‘Girasol’, ‘Mala sang’... aquestes cançons no neixen totes una mica del mateix nínxol? Perquè venen molt seguides al LP ‘És per tu i per mi’ i diguem-ne que estilísticament estan força agermandades.

Sí, de fet molts temes d’aquest CD, ja els teníem en el moment d’acabar de gravar ‘Pren-t’ho amb calma’. Pensàvem “ja tenim aquest temes fets, doncs ara hem de gravar un CD”. Perquè teníem tots aquests temes i ens cremaven a les mans. Els toquem en directe i la gent no els pot escoltar després, ens feia moltíssima ràbia. És cert que segueixen la línia. Musicalment potser tenen més capes, sonen més grossos, pel tipus de gravació, però alhora també són més propers. Per exemple el tema que comentava l’Andreu, ‘Nica’, quan l’escoltes, sents les guitarres aquí mateix, com si algú estigues tocant al teu costat. I a mi, quan escolto música i la sento tant a prop se’m mou algo per dintre.

Les vostres cançons tenen aquesta ambientació de pop ambiental, cançons chill, molt relaxades... tot i així, dins aquest estat de relax trobo coses molt fosques (ja en parlarem després). Moltes cançons tenen aquest ganxo, voleu que qui estigui escoltant estigui allà des del principi. A nivell compositiu quan comenceu una cançó què és el primer que necessiteu?

A l’hora de composar sempre donem molta importància a la melodia, ja sigui instrumental o la mateixa veu. Sempre intentem començar amb una guitarra i després ja ho desenvolupem amb la resta del grup. Però primer que tingui una base i que la melodia ens enganxi a nosaltres i ens agradi. I la idea que siguin molt soft els temes es perquè sempre anem “infusionats”. Som gent molt tranquil·la, un rotllo molt igualadí, d’on som, on tenim un clima molt especial, fa una mica de fred, estem un punt sonats, però no ho ensenyem molt.

És molt fàcil escoltar les cançons de Marialluïsa i quedar-se amb el pop atractiu i relaxat, però després no sembla que escriviu la lletra de qualsevol manera. Què és més important: l’ambientació de les cançons o el missatge?

Comencem una mica per la lletra i la melodia, però sí que és veritat que la lletra en directe ens dona molta força: saber que no estem cantant per cantar sinó per transmetre una cosa i enviar un missatge de reflexió -sense donar lliçons a ningú òbviament-. Pensem que la lletra és molt important de les cançons que fem. Alhora són molt poètiques les lletres.

A més, al ser en català també volem que la lletra s’entengui a la perfecció a la primera. A vegades vas en un directe que és en anglès i no acabes de connectar. Volíem que des d’un primer moment s’entengués tot.

Em fascina de vosaltres aquest alè una mica naturalista i imaginari que és molt present en els vostres vídeos. Tot el vostre imaginari sovint té aquesta naturalitat: ‘Girasol’, una cançó amb elements com “arbre”, “fred” i “calor”... un munt de referències amb la metàfora naturalista. Sempre hi és. Suposo que això no és casualitat.

Ens agrada la natura, tots vivim en una ciutat però realment el disc està gravat en una masia envoltada de natura amb les ovelles a tocar. Ens agrada estar amb contacte a la terra. La portada no és perquè sí. Ens agrada i volem transmetre aquesta sensació de naturalesa.

El fet de viure a Igualada, que ja és una ciutat, només viure allà em crea una sensació de massa asfalt. De fet ‘Girasol’ parla d’això: d’un element natural -pot ser una formiga o esquirol- que no troba fang per fer el seu niu. Això et fa pensar que nosaltres estem engabiats en una ciutat plena d’asfalt. Realment nosaltres estem fets de natura, estem fora de lloc i no ens n’adonem i és aquesta reflexió de plantejar si ho estem fent bé.

Podeu explicar el paper dels vostres aliats en la gravació del disc? Estem parlant de com vosaltres concebeu les cançons però després hi la figura del productor Jordi Matas que han estat claus en la gravació.

Han estat molt importants, abans de fer el disc teníem molt clar que ens fliparia gravar amb el Matas no només pel so sinó per com pensa ell les cançons. També vam poder tenir contacte amb el Panxi. Vam poder anar al seu estudi i són uns amors.

Avui hem d’explicar que presentant el disc, que s’estrena de manera oficial el 6 de març, anirà acompanyat d’uns visuals. Expliqueu-nos una mica com anirà això.

Marialluïsa em va venir fa un any que volien fer una pàgina web pel nou disc, vaig donar-li una mica de voltes, volia anar una mica més enllà. Ja que es treballen tant les lletres i l’estil de la música dona tant a pensar, vaig acabar pensant en fer una web que inclogués diferents experiències visuals per a cada cançó del nou àlbum. Això vol dir que podràs entrar a la pàgina web i cada cançó tindrà una experiència on podràs moure el mòbil i es mouran diferents coses creades en una escena en 3D o fer servir la càmera frontal i et veuràs dins la pàgina web. Segons la cançó i el missatge que volen transmetre variarà la pàgina web.

Això és una feinada, són 9 cançons cadascuna amb una floració particular. Suposo que t’has hagut d’endinsar en el disc i xerrar molt amb ells, oi?

Sí. De fet crec que m’he escoltat el disc tantes vegades o més que ells. Les cançons les tinc més que repassades. Divendres podreu veure-ho tot i ens explicareu si ho veieu divertit o massa complicat però penso que hem trobat una manera simple de transmetre el que volem.

Pregunta del públic: Què recomaneu escoltar el àlbum amb els visuals o primer fer l’escolta sense els visuals?

Totalment amb els visuals, depèn de quan ho escoltis, hi ha algun dels audiovisuals que si l’escoltes de nit el passeig és fosc, si el mires de dia, és de dia. En cada moment pot variar el teu visual i l’interactiu depèn de com et moguis per l’espai. Es un treball increïble.

Cada cop que entris a la web pots provar coses diferents, no serà repetitiu com cada cop que veus un videoclip que ja està gravat.

Vaig a fer-vos una pregunta no tant amable. Poseu que soc el programador d’un festival i us dic “tocareu al meu festival, però com teniu aquest pop oníric volem que toqueu els primers”. Em doneu la raó o argumenteu que teniu nervi nocturn?

Una cosa és el directe. Nosaltres els directes intentem que siguin més explosius i energètics. Aquesta pregunta és molt bona perquè cadascú escolta les cançons en ambients diferents. Volem també entendre que la persona que està escoltant vol veure una cosa diferent al que ha escoltat al disc. Amb el mateix rotllo però el Pau es un showman i t’atrapa, nosaltres intentem acompanyar-lo i donem molta importància a la música. Llavors aquí entra el criteri de cadascú, el festival i la intenció que vulgui donar el promotor del festival.

Creiem que això ens passa, jo al promotor li diria: “Vine a veure un directe nostre i després ens dius el què”. Hi ha molt artistes d’arreu que tenen un registre suau i relaxat com el nostre, però nosaltres al directe intentem canviar una mica. Tenim la filosofia que el directe, el 50% de l’espectacle és el públic, i quan vas en directe t’has de donar al públic igual que ells es donen a tu. Si toques el mateix que al CD és una gàbia tancada i no hi ha res més. En el nostre directe hi ha un feedback constant.

Ara, al Més que música, ja és prou animat amb els teclats, les guitarres i les veus, però evidentment falta el baix i la bateria del Pol. Sentint el disc i l’EP hi ha cançons que ja puc pressentir que es poden animar i accelerar en directe, oi?

Aquesta reflexió també la fem nosaltres, precisament amb el Pau anàvem parlant i no ens donen l’oportunitat de poder-nos mostrar, o no tant com voldríem. Però també he de dir que, perquè tot ha de ser animat, o perquè a les 12 de la nit he d’estar eufòric? Puc estar eufòric i infusionat a la mateixa vegada, no? Hi ha festivals que aposten per una escena més cuidada, amb menys públic, on és pot parlar de tu a tu i és una cosa que dona valor afegit.

Això dona peu a parlar del pop metafísic, vau debutar en el primer festival de pop metafísic. Enguany es celebrarà el segon, és una mena de música pop que s’està fent a Catalunya. Transcendència de les lletres i un batec musical que no és ultra enèrgic però ballable. És guay aquesta etiqueta de pop metafísic, us hi sentiu bé aquí?

Molta gent ens ho diu, però és el que hem mamat des de petits i ho tenim allà. Tampoc no es que vulguem formar part del pop metafísic. A vegades relacionem tempos lents amb espectacle suau i això és una cosa que no ens entra al cap, perquè un tempo lent pot tenir mil capes i un grunch molt fort igualment. Jo crec que anem per aquí, tenim tempos lents però l’energia escènica és molt forta i això ho compensa tot.

Teniu algunes cançons amb un relat molt negre, noir en les vostres lletres.

Si, per exemple ‘Sotrac’ té una càrrega molt emocional i és molt fosca en realitat. Parla d’un sotrac de qualsevol que pot tenir-ne, o bo o dolent, i el tema és fosc musicalment.

Veig com que teniu una mena de lemes: ‘Prent-ho amb calma’ ‘No et facis mala sang’, teniu una crida a la calma. És la vostra fórmula de vida? “Passi el que passi, cal calma”.

Sí. De fet el missatge principal de ‘Pren-t’ho amb calma’, és una mena d’advertiment: “Relaxa’t, que la vida només va de la vida i si és complicada es perquè ens la fem nosaltres”.

Volem les coses ja i nosaltres mateixos ens fem la conya, vivim en una societat que tot és molt ràpid però a partir de les cançons i les lletres podem encomanar una tranquil·litat que és el que volem transmetre, el que nosaltres sentim.

Recupero el tema naturalista i l’enllaço amb el nom de la vostra banda... ja que ‘Marialluïsa’ és una planta. Sabíeu que té molts atributs?

Jo sóc un addicte a la marialluïsa, amb infusions de la planta pel mal de panxa. Provoca una bona digestió i va molt bé pel mal de regla.

Doncs així, amb aquesta frase, va acabar el Més que música. Marialluïsa encara un nou repte: el concert del Curtcircuit, divendres 20 de març al Cafè del Teatre. Tant si et fa mal la panxa com si no, el seu pop metafísic segur que us farà passar una bona estona.


per  TRESC

ÚLTIMS ARTICLES