Després d'haver-se presentat, l'any 2023, al Liceu, amb 7 Deaths of Maria Callas, l'artista sèrbia i mare de la performance Marina Abramovi¿ presenta Balkan Erotic Epic, una de les obres més audaces i provocadores d'aquesta artista extraordinària. Aquest espectacle inclassificable que es mou entre la dansa i la performance combina elements de la tradició de l'art performatiu amb la sensualitat i l'erotisme, i reflecteix l'exploració constant d'Abramovi¿ sobre el cos, la sexualitat i els límits de l'experiència humana. L'obra s'inscriu en el context cultural dels Balcans, un lloc carregat d'història, conflicte i una rica tradició cultural, la qual cosa fa que la peça no només sigui un repte estètic, sinó també una reflexió profunda sobre la identitat i les tensions polítiques i socials del territori.

A Balkan Erotic Epic, Abramovi¿ fusiona l'erotisme amb les tradicions folklòriques i el mite dels Balcans, creant així una obra de gran poder visual i emocional. La peça, a banda de ser una exploració de l'erotisme, també explora les emocions, les tensions i les contradiccions inherents a la cultura de la regió. L'artista utilitza el cos com a mitjà d'expressió, però també com a espai per qüestionar les normes socials i polítiques relacionades amb la sexualitat, la violència i el poder.¿

L'obra està estructurada com una sèrie d'actes performatius que entrellacen elements de dansa, teatre, música i multimèdia. La peça destaca per les seves potents imatges visuals, que inclouen una sèrie d'imatges provocadores i de gran càrrega simbòlica, les quals busquen alterar i desafiar la percepció. A través de l'ús de la dansa i el moviment, els intèrprets i ballarins aconsegueixen transmetre emocions intenses, sovint carregades d'una energia atàvica i salvatge, mentre que la música, en la seva majoria d'arrel balcànica, reforça l'atmosfera única de l'obra. 
 
Un dels aspectes més impactants de Balkan Erotic Epic és la seva capacitat per integrar l'aspecte físic i el psicològic en una narrativa visual. L'erotisme no es representa simplement de manera superficial, sinó que es converteix en un llenguatge que transmet tant la bellesa com la violència de les relacions humanes. L'obra explora com el desig, la passió i el poder s'entrellacen de manera complexa i desafien les convencions de gènere i sexualitat, alhora que permeten que el públic s'enfronti als seus prejudicis i expectatives sobre aquests temes. 
 
En termes de la seva posada en escena, l'obra empra un ús simbòlic de l'espai i la il·luminació per reforçar l'atmosfera visceral i commovedora. L'escenografia minimalista i extremadament efectiva coopera en la seva capacitat per centrar l'atenció en els cossos dels performers, els quals estan completament involucrats en una sèrie de rituals, moviments i gestos que sovint freguen la frontera entre el que és grotesc i el que és sublim. Els cossos es converteixen en objectes de desig, de conflicte i de poder. La darrera creació de Marina Abramovi¿, una artista imprevisible i que és llegenda, sobre l'escenari del Gran Teatre del Liceu.