APLICA EL CODI TRESC20

Muyaio presenta el seu segon àlbum Pop Picón, amb la banda al complet i en companyia dels seus amics Tronco i Joan Colomo, col·laboradors a Pop Picón, i els qui a més s'alien per a tan singular esdeveniment amb un nou experiment musical anomenat Troncolomo.

MUYAIO
Muyaio és un artista canari establert a Barcelona dedicat als ritmes llatins, però també interessat en les guitarres, ja que el seu tema 'Platja de Benidorm' remet al pop weird de Connan Mockasin' fins que deixa anar una referència a l''Adelante Bonaparte' de Standstill, enmig d?una tempesta de guitarres distorsionades¿ (Jenesaispop 3/3/23) Muyaio és el projecte en solitari del productor i cantant canari Sergio Oramas. Una fórmula entre el bedroom pop i la música llatina alternativa, on el que és digital i el que és quotidià van de la mà. Amb desenfadat i grans dosis d'humor per bandera, la seva música reivindica la canarietat, i és hereu i aprenent d'una figura clau com Arístides Moreno. Muyaio és doctor en música i tecnologia i un dels majors experts a nivell internacional en intel·ligència artificial aplicada a la música. De fet, és un dels artistes que més es mou al terreny tecnològic, tant en el seu discurs musical com en les accions paral·leles a aquest, qüestionant d'alguna manera al seu nou disc, Pop Picón, aquest món hiperconnectat. Darrere de moltes de les seves cançons hi ha un posicionament, una opció d'estil de vida, plantejant diverses maneres de relacionar-se amb el món a través d'internet. Un Muyaio més eclèctic s'obre així pas a Pop Picón. En relació a 7 pecats tropicals, el seu àlbum de debut de 2021, el tinerfeny amplia el seu ventall estilístic, la seva nòmina de col·laboradors (Joan Colomo, Tronc, Abel dels Vinagres) i les temàtiques tractades. Sense el fil conductor conceptual del seu primer disc, Pop Picón arrossega entre línies una sèrie de reflexions que plantegen una mena de dialèctica entre la canarietat i la hiperconnexió, entre una forma de vida relaxada i una altra depenent de les xarxes.

TRONCO
Conchita (Barcelona, 1993) i Fermí Herrero (Barcelona, 1999) són dos germans que han vingut a fer del món un lloc més bonic. Per això no atenen regles o pressupostos. Ells tenen les seves pròpies, i cançó rere cançó, disc rere disc, univers rere univers, van deixant-ne prova palesa. Parlar de Martirio, Antonio Machín, els BEATLES, Gloria Fuertes o COSMO K no seria cap bogeria, però alhora no quedaria ni a prop de la definició correcta. Perquè no existeix. El 2017 surt el seu primer disc, ¿Abduïda Per Formar Una Pareja¿, produït per Eloy Bernal (NELEONARD, HIBERNALS, GUDAR¿). Punk, folk, cobla, TALULAH GOSH, rumba, però, sobretot, ells mateixos. Un primer món on hi cap l'activisme i la infància, tristesa, acidesa, absurd, fantasia. Tan rica paleta de colors que cal tancar els ulls per mirar. I escoltar. El 2018, en un exercici prolíficament agitat, treuen ¿Tralará¿, en què Conxita deixa anar la seva habilitat com a dibuixant i escriptora de còmics, afegint a un bon grapat de cançons, un còmic marca de la casa. El 2021 és el torn de Nainonai i creiem que és l'únic que repeteixen disc rere disc: ens sorprenen, ens emocionen, ens descol·loquen. I sí, riem. I és clar, plorem. I ens espantem. Però ens emocionem com mai. Un cop més, la desconstrucció aparentment ingènua del món infantil per arribar als adults. Com els acords de les cançons. Majors i menors. Però el més important és que sempre tornen. Youtube Instagram

JOAN COLOM

Si la creativitat fos home respondria al nom de Joan Colomo. L'artista multiinstrumental i cul inquiet de l'indie nacional ha decidit deixar enrere els seus papers a The Unfinished Sympathy i Eric Fuentes i El Mal per dedicar-se a les seves pròpies històries. El creador de `Ma¿gic¿ demostra cada dia que passa, per qu¿ el respecten p¿blic, cri¿tica i mu¿sics de tota mena. Traieu-nos el barret davant semblant malbaratament de qualitat creativa. Amb la seva coneguda bicefàlia cultural, entre les seves arrels navarreses i el seu arrelament als turons del Montnegre, Colomo fa unes revolucionàries voltes de rosca a la cançó castellana ia la cançó catalana; amb una li¿rica ine¿dita en ell fins a la data, se'ns descobreix com un mestre de la canç¿ de protesta, amb el nihilisme poli¿tic com a capçalera il¿amor per la relacions humanes com alternativa a la mundana brutícia, Colomo confronta una agressivitat brutal de continguts amb una commovedora candidesa formal. Joan Colomo ha trobat un nou vehicle d'expressi¿, probablement el més personal i íntim dels molts que ha pilotat en la seva proli¿fica carrera musical, situant-se sens dubte com un dels cantautors més autentics, brillants i innovadors del nostre panorama musical.