Punt de trobada: 

Plaça Roja, Ciutat Meridiana (08033, Barcelona). (Davant de l'estació de tren Ciutat Meridiana Torre Baró-Vallbona).

Ubicació del final* de la ruta: 

Biblioteca Zona Nord, Ciutat Meridiana (08033, Barcelona). (Davant de l'estació de tren Ciutat Meridiana Torre Baró-Vallbona).

*Al final de la ruta, a les 12 hores aproximadament, començarà a la biblioteca  la presentació del llibre La travesía de les anguiles (Galaxia Gutenberg, 2020), on l'autor signarà exemplars de la novel·la comentada. A l'acte intervindran Àlex Garcia Hoyuelos, fotoperiodista de La Vanguardia, i Filiberto Bravo, president de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana.

Descripció general: 

Una ruta que ens descobrirà alguns dels escenaris de la novel.la La travesía de les anguiles (Galaxia Gutenberg, 2020), com la vella papereria Revilux, la Font Muguera o el vell aqüeducte, en un barri oblidat per les institucions i que, sent una de les zones amb més desnonaments de tota Espanya, amaga les cicatrius i les petjades de moltes lluites compartides, com la creació d'una línia d'autobús a partir del segrest del vehicle per part del conductor, que va demostrar que sí era possible portar el transport públic al barri tot i l'orografia del lloc. Amagat darrer el rètol «Benvinguts a Barcelona», que es veu des de la carretera si entres a la capital catalana des del Vallès Occidental, Ciutat Meridiana esdevé una «ciutat invisible» que ens ajuda a  dibuixar, des d'uns marges que no es resignen a la marginalitat, una nova cartografia urbana de Barcelona.

Sobre el llibre La travesía de les anguiles:

Cada ciutat té barris oblidats. També la Barcelona olímpica, a l'hora de transformar-se amb l'impuls dels Jocs, va ignorar alguns dels seus.

La travesía de les anguiles retrata el despertar a la vida d'un grup d'adolescents a principis dels noranta, en un d'aquests no-llocs nascuts en el tardofranquisme, fruit de la manca d'escrúpols dels especuladors immobiliaris i la indiferència de les autoritats. Eren barris sense serveis i sense llei, on per a un adolescent a la comprensió del món es modelava a força de desnonaments, batudes policials, delinqüents de baix vol, dones maltractades i homes que s'autodestruïen als bars.

Però també aquí els adolescents eren capaços de construir un univers amb sentit, amb les seves pròpies regles i el seu propi llenguatge, forjar amistats indestructibles, iniciar-se en la lectura en l'única papereria i elaborar una èpica de la resistència que no els abandonaria mai.

Albert Lladó es planteja a La travesía de les anguilas com podem narrar i interpretar els marges sense resignar-nos a la marginalitat. I aconsegueix fer visible la humanitat que malviu en la realitat desconeguda, aspra i res fotogènica d'aquests barris que més que perifèria són cuneta.