DESCRIPCIÓ
D'herència belga, egípcia i libanesa, el primer senzill del músic Tamino, de 21 anys, és una cançó amb un poder sorprenent, visceral, per a asseure's i escoltar, és com si el cantant hagués arribat, del no-res, completament format. Habibi (en àrab "el meu amor" o "estimat") és una d'aquestes cançons que fa una burla de qüestions d'època i gènere. Un músic que és alhora antic i modern, evocant, en el seu retrat d'un amor que és majestuós però condemnat, la romàntica decadència del quartet d'Alexandria de Lawrence Durrell i la poesia de Nick Cave, de la terra cremada i arrencada del cor. Musicalment, és com el pop actual, incomparable, gloriosament immune a les consideracions d'estil i moda. En aquest sentit, és totalment actual. Al mateix temps, hi ha alguna cosa tan d'un altre món, tan desafiadorament individualista, sobre la composició de Tamino, la seva veu que travessa les octaves i el seu falset eteri, que intentar categoritzar-los, o a ell mateix, sembla impossible.
Odina (artista convidada): Atraient les comparacions agradables als gustos de Joanna Newsom i Julia Stone amb les seves veus evocadores i atmosfèriques, Odina continua demostrant destresa lírica en cada llançament. Començant com un projecte de dormitori íntim després de la seva mudança de Barcelona a Londres, l'enfocament minimalista d'Odina ha atret l'atenció de la crítica amb el seu últim EP, Nothing Makes Sense, que ha rebut grans elogis dels creadors de moda de tot el món.
COMPARTEIX