El conjunt
Il Pomo d'Oro, fundat per l'italià
Riccardo Minasi, és probablement un dels conjunts de música antiga més interessats en la recuperació del repertori dels cantants castrats del barroc. Així ho demostra una discografia plena de col·laboracions amb els contratenors actuals més destacats, com
Max Emanuel Cencic Jakub Józef Orlinski, Xavier Sabata o
Vince Yi, entre d'altres. Si el segle XVIII va ser el temps dels castrati, des de fa unes dècades és el moment dels contratenors que, gràcies a la seva impecable tècnica vocal, han recuperat no només una pràctica desapareguda feia segles sinó un repertori aclamat per la seva espectacularitat. Entre aquests cantants de tècnica irrefutable i musicalitat aclaparadora hi ha l'argentí
Franco Fagioli, solista habitual
d'Il Pomo d'Oro. Junts han explorat les pàgines més virtuoses i també les més emotives que
Händel i
Vinci van dedicar als castrats. Tots dos compositors van gaudir d'un gran èxit a l'òpera i van escriure per als millors cantants de l'època. Mentre que Händel va triomfar als escenaris de Londres, Vinci va gaudir de l'èxit a Nàpols, un altre dels grans centres operístics del barroc. Tot preparat per gaudir d'una nit a l'òpera.
F. DURANTE: Concert per a cordes núm.2 en Sol menor
VINCI: Ove corri?¿ Sorge talora fosca l'aurora; Più non so finger sdegni (Il Trionfo di Camilla)
HASSE: Simfonia núm. 6 en Sol menor, op. 5
VINCI: Gelido in ogni vena (Siroe); Nave altera (Gismondo)
HÄNDEL: Se potessero i sospiri miei (Imeneo); Sento brillar nel sen (Il Pastor Fido)
DURANTE: Concerto per a cordes núm.1 en Fa menor
HÄNDEL: Cara Sposa (Rinaldo)
N.FIORENZA: Concert per a tres violins en Sol major
HÄNDEL: Crude Furie (Serse)
COMPARTEIX