El Cant de la Sibil·la
- Santa Maria del Mar - Barcelona
- SOCI
- SOCI PLUS
DESCRIPCIÓ
Fa més de mil anys que tenim vestigis del Cant de la Sibil.la que feia ús de textos d'unes profetesses paganes, anomenades Sibil.les a Grècia i a Roma, que davant de grans tribulacions auguraven la vinguda final de la salvació. Aquests vestigis els trobem a Catalunya i a les Illes Balears i la seva significació fou creixent en el món catòlic de tal forma que Michelangelo, al pintar per encàrrec papal la Capella Sixtina el segle XV, hi va incloure cinc Sibil.les paganes que havien predit d'alguna manera l'era cristiana. En aquell moment era una forma d'expressar que la influència de l'art pagà grec i romà en el nou estil reneixentista de les esglésies, no era estrany a un cert anunci de la salvació d'aquestes profetesses del món clàssic. Més endavant, però, el Concili de Trento del segle XVI va prohibir-ne la seva difusió per la seva forma massa teatral.
La recuperació del Cant de la Sibil.la és recent a Mallorca i Barcelona, tot iniciant-se en primer lloc a Catalunya precisament a Santa Maria del Mar pel Nadal de l'any 1984, com a Sibil.la catalana ¿que és la present-, basada en la tradició mallorquina i centrada en la seva clàssica tornada: El jorn del judici parrà (es salvarà), qui haurà fet servici (servei), on es posa de relleu la importància del servei generós envers els altres en la valoració final de la vida. L'any 2010, la UNESCO va declarar el Cant de la Sibil.la, en la seva representació mallorquina, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Alhora, el seu origen molt pasqual, que situava el cant de la Sibil.la a partir de les paraules dels àngels a les dones el diumenge de Pasqua, invita a presentar-lo també com a Cant de la Sibil.la Pasqual precedit per un Concert ofert per la Coral Sinera i acompanyat per dos poetes que han escrit sobre la Pasqua i que es podrien considerar com a noves sibil.les d'avui: en Salvador Espriu (¿1985) i el poeta vivent David Jou.
Coral Sinera
Oriol Castanyer, director
Peccantem me quotidie: Cristóbal de Morales (1500-1553)
Ubi caritas: Ola Gjeilo (2012)
O sacrum convivium: Maciej Babnis (2015)
O salutaris hostia: Vytautas Miskinis (1991)
Salvador Espriu: el camí vers el ¿misteri del llindar" de la Pasqua
Setmana Santa de Salvador Espriu
La pregunta de Pilat
Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ
J. S. Bach (1685-1750) (BWV 639)
Pere Cowley, violí
Neil Cowley, orgue
Sarabande
J. S. Bach (BWV 1004)
Ariadna Torner, violí
Sonatae unarum fidium: sonata seconda
J. H. Schmeizer (1623-1680)
Clara Cowley, flauta de bec
Elsa Capella, orgue petit
Meditació sobre la Creu
Tot el dolor de la història
Sonata II per a 2 violins, op.2,nº8 G. F. Händel (1685-1759) (HWV 393)
I.Andante
A. Torner i P. Cowley, violí
E. Capella, orgue
Meditació sobre la Pasqua: On porta el món?
Kyrie, Gott Vater in Ewigkeit
J.S. Bach (BWV 672)
Neil Cowley, orgue
Christe, alle Welt Trost
J.S. Bach (BWV 673)
Neil Cowley, orgue
Kyrie, Gott heiliger Geist
J.S. Bach (BWV 674)
Neil Cowley, orgue
FITXA TÈCNICA
Oriol Castanyer director
Poesies sobre la Pasqua: Salvador Espriu i David Jou.
Cant de la Sibil.la catalana:
Sibil.la: Àngels Graells.
Músics: Ariadna Torner i Pere Cowley violins; Clara Cowley flauta de bec; Elsa Capella orgue petit; Neil Cowley orgue i coordinador musical.
INFORMACIÓ ADDICIONAL IMPORTANT
La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TRESC.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
COMPARTEIX