fb

La desaparició de Wendy

Sala Beckett - Barcelona
 
 
192 visites
  • Disponible per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM

Vols descobrir els secrets de la nova Sala Beckett? El dia 17 a les 19h Toni Casares, director de la sala, ens descobreix els secrets de la nova Beckett al Poble Nou. Reserva plaça clicant: AQUÍ 

L'obra:
Josep Maria Benet i Jornet és l'autor indiscutible del teatre català contemporani. És la figura que enllaça dues èpoques i dues generacions.

El seu teatre és una invitació a deixar-se sorprendre per temes i personatges que, lluny dels tòpics, dels falsos heroïsmes i dels llocs comuns, ens confronten amb la fragilitat i petitesa de la condició humana.

La Sala Beckett vol fer públic el seu reconeixement a l'autor i engega la nova etapa amb una de les seves obres més agosarades: La desaparició de Wendy. Un joc pervers sobre els records, l'imaginari col·lectiu i la moral establerta, a través de l'homenatge al teatre, l'espai de les il·lusions i la màgia compartida.

A La desaparició de Wendy, una companyia de teatre és a punt de començar la representació infantil de l'obra Peter Pan quan un problema amb els decorats els obliga a fer un canvi sobtat de repertori; caldrà distorsionar una mica l'argument¿

La desorientació dels actors, que s'han quedat sense el seu personatge o han d'improvisar ràpidament noves situacions fa que emergeixin totes les contradiccions dels contes i els mites de la nostra infantesa.

Oriol Broggi a la direcció, amb un equip artístic i d'intèrprets ideal per a l'ocasió, en són els artífexs.

S'aixeca el teló!

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:
Autor: Josep M. Benet i Jornet
Direcció: Oriol Broggi

Repartiment: Joan Anguera Diana Gómez Antònia Jaume Mar del Hoyo Xavier Ripoll Josep Sobrevals i Armand Villén
Música en directe: Carles Pedragosa

Escenografia: Oriol Broggi
Il·luminació: Luís Martí
So: Damien Bazin
Vestuari: Berta Riera
Caracterització: Àngels Salinas
Construcció d'escenografia: Castells Planas
Disseny d'audiovisuals: Francesc Isern
Fotografia: David Ruano
Regidoria: Bàrbara Glaenzel
Alumna en pràctiques: Emma González

Una producció de la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia amb el suport de l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC).
Amb la col·laboració de Teatres Amics i Transversal.



Horari Taquilles: Dues hores abans de començar la funció

RECOMANACIONS
Montse
Montse
6 de de desembre del 2016 a les 15:17h
La desaparició de Wendy

Entrant i sortint dels dos contes que es veuen obligats a barrejar aquest grup d'actors, aquesta proposta té moments molt divertits, moments tendres, moments agosarats i també algun moment menys aconseguit. Però, en conjunt, m'ha semblat una proposta interessant i que aconsegueix transmetre aquesta atracció tan enorme que exerceix el teatre tant sobre els espectadors com sobre els mateixos actors. 

M'ha agradat, sí!

Jordi
Jordi
23 de de novembre del 2016 a les 09:26h
MOLT DINÀMICA

EM VA AGRADAR LA POSADA EN ESCENA. LA COMPANYIA MOLT BE. RECOMABLE-

Un poquito feo
Un poquito feo
22 de de novembre del 2016 a les 18:38h
Fluixa, malgrat les bones intencions

"LA DESAPARICIÓ DE WENDY”, a la nova Beckett, el text menys representat de Benet i Jornet, i ho entenc.
Una companyia veu que no pot representar Peter Pan perquè els decorats disponibles són de La Ventafocs. Veiem els actors (o són personatges?) intentant adaptar-se, teatre dins del teatre, imaginar, somniar... a mig camí de la ficció i la realitat. El muntatge té el segell Broggi: fragments visualment poètics, onírics, quelcom eteri, fràgil... que tot i ser ben bonics no ajuden a guiar l'obra. Les interpretacions són totes excel·lents, el vestuari, la música, l’escenografia... tot és d’alta qualitat, però el conjunt no rutlla i a mi, personalment, em va avorrir. Això sí, l’escena final en què entenem perquè passa el que passa (gran il·luminació), és un moment preciós, emotiu i diria que d’homenatge a l’autor.

Salvador
Salvador
22 de de novembre del 2016 a les 12:38h
La desaparició de Wendy

La obra m'ha agradat. 

Enric
Enric
18 de de novembre del 2016 a les 17:21h
Un espectacle per a no tots els públics.

Feia molt de temps que no gaudia d'una obra teatral.
Potser la complexitat del text no ajudi a comprendre de què va en si l'obra. És una barreja de dos contes, però hi ha moltes similituds entre el doble personatge de Peter Pan i la Ventafocs, tots dos viuen en un món de fantasia.
Cal dir que l'escenografia té el gran pes de l'obra, és la seva espectacularitat d'imatges què pot transportar a l'espectador al món de fantasia real. I la música en directe ajuda a complir-ho.
Cal destacar que les meves acompanyants no els hi va agradar gens l'obra, un espectacle per a no tots els públics.

Mª Victoria
Mª Victoria
18 de de novembre del 2016 a les 13:35h
Inmillorable estrena de la nova Sala Beckett

Un conte dins de molts o molts dins d'un sol...una idea original amb uns actors que fan de tot i que es nota gaudeixen del que estàn fent. La dupla Broggi/benet i jornet li senta de conya a l'escenari nu de la nova sala

Ruben
Ruben
16 de de novembre del 2016 a les 13:11h
L'escric en el meu blog

http://consumoteatro.blogspot.com.es/2016/11/la-desaparicio-de-wendy.html

Neus
Neus
15 de de novembre del 2016 a les 07:36h
“La imaginació no està renyida amb la maduresa”

“La desaparició de Wendy” de Josep Maria Benet i Jornet ,ha estat l’obra amb la que s’ha inaugurat oficialment la nova Sala Beckett. Una obra amb la que Toni Casares, director artístic de la Beckett, ha volgut retre homenatge a Bernet i Jornet, un dels autors més destacables del teatre contemporani català.

Un homenatge a l’homenatge que fa Bernet i Jornet al teatre.

El muntatge està dirigit al més estil Oriol Broggi, proper, càlid i artesà. Una barreja entre fantasia i realitat, entre clàssic i modern. Un joc escènic. Teatre dins el teatre.

Les interpretacions han estat en conjunt un bon treball d’equip, des del més veterà de tots, en  Joan Anguera, als més novells Diana Gómez, Mar del Hoyo, Antònia Jaume, Xavier Ripoll, Josep Sobrevals i Armand Villén. Completen aquest equip artístic el músic Carles Pedragosa.

L’escenografia i posada en escena espectaculars !!!

Mitjançant els personatges imaginaris dels contes de “Peter Pan” i “La Ventafocs”, s’ha fet un homenatge al teatre com a espai per a la il.lusió i la màgia compartida. És una reflexió sobre els mites col·lectius, i de la importància del teatre en la nostra societat. El teatre és somni, fantasia, màgia, felicitat, imaginació, sentiments contradictoris,…

Amb tocs autobiogràfics, en Bernet i Jornet és en Peter Pan (el món artístic del teatre ) i la Ventafocs (el teatre com un dels sectors més desprotegits de la societat).

Bernet i Jornet amb aquesta obra va voler demostrar que tenia prou imaginació per escriure un text totalment allunyat del teatre realista.

***1/2

Maria Nieves
Maria Nieves
14 de de novembre del 2016 a les 16:40h
La desaparició de Wendy

Ens ha agradat força. Es una obra bonica que t'arrossega i endins en el món del teatre...música, ball i paraula s'uneix en una acertada dansa que et fa pensar i gaudir una bona estona!!

Maria Mercedes
Maria Mercedes
14 de de novembre del 2016 a les 14:31h
La desaparició de Wendy

Ho sento mol, però no em va agradar gens, em vaig aburrir.

Amb les espectatives del director, del autor,i  malgrat  el esfors de tots els actors, una obra tan trepidant i que aborreixi, es una llastima.

Eulalia
Eulalia
14 de de novembre del 2016 a les 14:24h
Quina aventura !!!!

Tota una aventura per arribar a la Nova Sala Beckett, ja que tenim tot el Carrer Pere IVen obres, i quines obres!!!!.Després d'acomodar-nos en una sala , d'aquelles que se'n diuen polivalents, sense escenari i amb unes butaques super noves ( i molt còmodes) iniciem l'aventura que ens proposa en aquest cas l'Oriola Broggi ( director que em anat seguint amb certa expectació els seus muntatges a la Biblioteca , ja que té el do de traslladar-nos en una altre galàxia). 

Un muntatge totalment innovador i un treball excel·lents no només dels actors sinó també de tot l'equip de llum i so ( moltes vegades oblidats) que van fer-nos viure una experiència que en molts moments tocaven al surrealisme. 

Josep
Josep
14 de de novembre del 2016 a les 13:28h
N´esperaba més

Ahir vaig assistir a la inauguració de la nova Sala Beckett. Pre-funció i de la mà del seu director Toni Casares vam tenir oprtunidad de conèixer la història de l'edifici que abans pertanyia a la Cooperativa Pau i Justícia i de tot el procés de transformació i remodelació que s'han dut a terme. Tot seguit vam fer un recorregut per conèixer totes les dependències. Va ser molt interessant. Desprès d'un parèntesis vam poder ja veure aquesta obra de JosepM. Benet i Jornet amb la qual inauguren la nova sala. Ens parla de una companyia de teatre que es veu obligada a canviar en el ùltim moment l'obra que anaven a representar, ja que no hi havia un altre decorat en els magatzems. Així doncs, decideixen fondre la història prevista, Peter Pan, amb La Ventafocs per salvar la funció. El text és una barreja de realisme i poesia, de comèdia i musical, de records de la infància, ja de per si agosarat i si a això unim el batibull de temes que ha afegit Broggi dóna com a resultat una obra molt difícil de digerir i en el meu cas fins i tot pesada. Res a dir en canvi de l'escenografia que m'ha semblat molt encertada. Pel que fa a la interpretació un bon treball grupal de tots sense distinció, J. Anguera, D. Gómez, M. del Hoyo, A. Jaume, X. Ripoll, J. Sobrevals i A. Villén. Estic segur que serà una d'aquestes obres que generarà opinions molt dispars. Jo n´esperaba més.