fb

Testimoni de càrrec

Teatre del Raval - Barcelona
 
 
61 visites
  • Disponible per a socis:
  • FREE
  • BÀSIC
  • PREMIUM
Leonard Vole, un home jove i atractiu, és acusat de l'assassinat de la senyora French, una rica anciana amb qui mantenia una relació amistosa. El presumpte mòbil del crim és la possibilitat d'heretar els béns de la difunta. Tot i que les proves en contra seva són aclaparadores, Sir Wilfrid Roberts, un prestigiós advocat criminalista que acaba de patir un atac de cor, es fa càrrec de la seva defensa.

Testimoni de càrrec (títol original en anglès Witness for the Prosecution) és una pel·lícula de Billy Wilder, estrenada el 1957 i protagonitzada per Charles Laughton, Marlene Dietrich i Tyrone Power. És l'adaptació de l'obra teatral d'Agatha Christie estrenada el 1953.

SOBRE L'ESPECTACLE
Tot seguint la línea iniciada amb la posada en escena de ¿Dotze homes sense pietat" de Reginald Rose sota la direcció d'Empar López en la temporada 2011-2012 i en reposició la temporada següent degut al gran èxit de crítica i públic, el Teatre del Raval vol tornar a adaptar un clàssic de la cinematografia dels anys 50, ¿Testimoni de càrrec", dirigida per Pepa Calvo, amb l'atractiu que ofereix el gènere de suspens ambientat a un tribunal de justícia, en aquest cas amb la signatura de la reina de suspens, Agatha Christie.

Aquesta obra té un al·licient afegit, doncs el jurat estarà format per espectadors que vulguin participar en l'espectacle. L'espectador podrà ser actor per un dia i podrà gaudir de l'emoció de participar en un espectacle professional i de viure i veure l'obra des de l'interior. Trenca també la quarta paret, per a que l'escenari i la sala formin un únic espai.

CONDICIONS

Entrades a 13€: funcions dels dijous
Entrades a 16€: funcions del 22-09-16 al 09-10-16

RECOMANACIONS
Un poquito feo
Un poquito feo
10 de de setembre del 2016 a les 23:49h
Menys seriós i judicial del que esperava

Obra en la línia del Teatre d’adaptar pel·lícules (Dotze homes sense pietat, Tarde de perros). Llegida la sinopsi, text basat en un text de la gran Agatha Christie i vist el material publicitari, pensava que anava a veure un text de drama i intriga judicial, d’aquells amb tensió, interrogatoris briliants i suspens. És cert que el final compleix amb escreix la seva funció de sorprendre’ns a tots, però no ha estat el que esperava.
No recordo haver vist la pel·lícula que aquest muntatge ha adaptat, així que és més que possible que el que no m’ha agradat (l’humor intercalat quan no massa protagonista) no sigui més que el que ja hi havia a l’original (error meu, doncs). Massa tocs d’humor amb el paper de la infermera (asseguda a estones al pati de butaques comentant el judici) que li donen un aire de comèdia (així la descriuen els actors al final) que no m’ha encaixat. Els papers no donen gaire oportunitats de lluïment, però en Jordi Coromina sobresurt com a advocat defensor i algú hauria de corregir l’accent alemany de l’Empar López, que s’assembla massa al francès. Escenografia austera però efectiva, direcció que feia temps que no veia (els personatges dialogant però mirant al públic, com abans) i la’oportunitat, això sí, de veure cares diferents a les que habitualment veig als escenaris (potser segueixo massa companyies joves, ves a saber).