fb

Acorar - Temporada Alta

Sala la Planeta - Girona
 
 
  • Disponible per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM
¿Acorar", en mallorquí, significa donar un cop mortal a una bèstia, un mot que es fa servir sobretot a la matança del porc. Una paraula que defineix tot un poble, tot un món. Acorar és, també, un dels millors monòlegs dels darrers anys. Un autèntic fenomen teatral des que es va estrenar. Un espectacle intens, senzill i visceral que utilitza la festa comunitària de la matança per reflexionar sobre la fi de la Mallorca tradicional, els seus costums i la seva llengua. Després de 300 funcions i més de 45.000 espectadors, l'espectacle escrit i interpretat per Toni Gomila torna un altre cop al festival per repetir èxit.
MÉS INFORMACIÓ
Horari: 18:00h

RECOMANACIONS
Un poquito feo
Un poquito feo
11 de de setembre del 2016 a les 00:15h
Si perdem les paraules, què ens queda?

ACORAR té un tret que em fascina: el parlar, sense aparents pretensions, d'un aspecte molt local, quotidià, personal... que alhora engloba la universalitat, traspassa llenguatges, ubicacions i arriba a tothom, una mica com la peli aquella de "El increíble hombre menguante", amb la reflexió final de que el més petit engloba tot un univers. Obres que són atemporals i que connecten amb tothom tot i que elque es representa, directament no tingui gaire a verue amb tu. Aquí es tracta, a partir del fet de la matança típica del porc a les illes (som conscients de la ràbia que els fa que diguem "ses illes",oi?), de reflexionar sobre la pèrdua de les tradicions, de com deixem que la modernitat, la comoditat, els diners arrosseguin amb tot. I perdem pel camí les paraules. I les paraules ho són tot. Si no tenim el mot, dificilment pensarem en el fet, que acaba sent invisible i s'oblida.
Un text difícil d'interpretar pel Toni Gomila (també autor) que es desdobla en diversos personatges i fa un esforç titànic per vocalitzar de manera que els d'aquí entenguem gairebé tot el que diu (gràcies!). Personalment, crec que no cal ser un enamorat de la cultura mallorquina, ni les seves tradicions, per gaudir molt de l'obra. Per mi, , el millor va ser les reflexions que em van provocar sobre els canvis en pos de la modernitat (lògic) dels nostres barris, ciutats i el que hem perdut a canvi.