fb

Bruto, el poder o la virtud

Sala Fènix - Barcelona
 
 
71 visites
  • Per a socis:
  • FREE
  • BÀSIC
  • PREMIUM
BRUTO, El Poder o La Virtud, és un monòleg teatral inspirat en el drama històric JULI CÈSAR de William Shakespeare. Aquesta obra porta a escena la conjura i assassinat del dictador romà per part de Brut i alguns senadors. En aquesta versió, de tall poètic-existencialista, Marcela Terra ressalta el dilema emocional de Brut, que és cridat a triar entre l'amor filial cap a César i el seu deure polític i moral cap al poble, reivindicant la figura de Brut com a home cívic, conseqüent i democràtic, en contraposició a la figura de traïdor que li ha imposat erròniament la història.

Marcela Terra (Las Olas, Simone, La Espera), dramaturga i directora de la companyia Meridià 70ymedio Teatre s'uneix per primera vegada a Felipe Cabezas (L'Ultima Notte del Capitano, Inferno i Houdini, l'art de la fugida) destacat actor i dramaturg de Teatre Visual i director de la Sala Fènix de Barcelona, per portar a escena aquest projecte. El resultat és una obra tristament actual, poèticament acusadora i reivindicativa de les llibertats socials. En el seu discurs, Bruto posa el dit en la nafra apuntant a la injustícia, la indiferència popular davant la tirania i la corrupció en la societat per despertar al poble amb les seves paraules i intentar retornar-los la seva dignitat.

Tots dos estaran acompanyats per la suggeridora ambientació sonora de Orestes Gas (Incendis), l'evocador treball audiovisual de Cristina Ras Boluda, l'íntim disseny de llums de Mattia Russo, la producció d'Isabella Pintani i assistent de producció Texia Leiton. Per primera vegada a Barcelona, Felipe Cabezas deixarà la Comèdia de l'Art per reprendre el teatre de text.

CONDICIONS

Aquesta proposta ja no està disponible

RECOMANACIONS
Josep
Josep
1 de de novembre del 2016 a les 00:47h
Uns fets de fa 2000 anys, actuals avui en dia

Ahir a La sala Fènix ??vaig estar veient aquest monòleg escrit i dirigit per Marcela Terra i inspirat en Julio Cèsar de Shakespeare. Ens parla de Bruto, un home que estimava el seu pare però per sobre, estimava la llibertat el que el porta a assassinar al tirà Julio Cèsar. Els seus pensaments i discursos, si donem un salt de més de 2000 anys i ho traslladem als nostres dies no pot ser un tema més actual. La corrupció, l'engany a què ens sotmeten elsque governen, un Mediterrani ple de cadàvers, una Europa que fa olor de m ... i més .. Una magnífica posada en escena, sòbria sense més atrezzo que un somier i un punyal però molt efectiva. Una perfecta il·luminació i un suport d'audiovisuals que van evocant la seva vida. Pel que fa a la interpretació, si parlem de Felipe Cabezas, el primer que et ve al cap és la Commedia dell'Arte i les màscares i ahir vaig descobrir un Cabezas que amb una obra de text i a més a més monòleg, està brillant i fa un treball totalment creïble amb l'afegit que en alguns moments ha de canviar de registre per posar-se en el personatge de Marco Antonio o Julio Cèsar. Llàstima que ahir va ser la ùltima representació i no puc dir que hi aneu però per si la reposen, cal veure-la.

Un poquito feo
Un poquito feo
29 de d'octubre del 2016 a les 23:52h
Pues no ha cambiado tanto la cosa...

A partir de “Julio César” de Shakespeare, donde vemos la historia no desde el punto de vista del criminalizado, sino teniéndolo en cuenta. Bruto, “hijo” de César, busca la libertad del pueblo, evitar una tiranía incipiente, al precio de su fidelidad personal. ¿Ha de ser fiel al amor personal o a los principios y el bien común? César ha traicionado y traicionará al pueblo, las libertades desaparecen…pero la grey se deja engañar por la elocuencia de las palabras tramposas.


La puesta en escena es sobria sin nada que distraiga del texto y la interpretación. Un texto denso y exigente, diría que también para ser interpretado, y que recoge la tormenta interior, la fuerza que necesita Bruto para llevar a cabo su cometido. No todo es virtud en Bruto, si no mata también a Marco Antonio es porque sería demasiado sangriento para el pueblo.

No oculta su cariño hacia César, la figura paterna, que lo llevó a descubrir el mar en una escena preciosa, tan buena como el discurso manipulador de Marco Antonio. Sí, el texto puede ser repetitivo en algunos momentos, pero no deja de ser las ideas y pensamientos de alguien en una situación límite y ¿acaso no repetimos todos interiormente una y otra vez nuestros argumentos en momentos de duda?

En resumen: un texto necesario, no sólo para cuestionar lo que aprendimos sino que los motivos de Bruto son perfectamente identificables hoy en día, la corrupción, la demagogia, el olvidar el bien común, el dejarnos engañar o resignar ante abusos del poder. De hecho es tan actual que hasta sobran las menciones a tragedias contemporáneas.