Per compondre la
Primera simfonia, Brahms s'hi va estar vint anys, però en va quedar tan satisfet que només va trigar quatre mesos a compondre la Segona:
una obra fresca, alegre, optimista. I una bona mostra de la seva capacitat per innovar i, alhora, crear lligams amb el classicisme que tant estimava.
Kazushi Ono sempre ha defensat que interpretar Brahms és una forma immillorable de cohesionar el so d'una orquestra: per això, un cop més, el posa als faristols de l'OBC. Mozart no va tenir bones experiències en el seu viatge a París quan tenia 22 anys. Fins i tot no va arribar a cobrar algun dels encàrrecs que li van fer, com aquest del duc de Guînes. El resultat, però, va ser
una joia única en la història de la música que, en aquesta ocasió, interpreten dos membres de l'OBC, músics que cada setmana ens regalen les seves interpretacions des de l'anonimat de l'orquestra i que avui s'hi situen al capdavant.
E. Aragón: La flor más grande del mundo
Wolfang Amadeus Mozart: Concert per a flauta, arpa i orquestra en Do major, K.299
Johannes Brahms: Simfonia núm. 2 en Re major, op.73
COMPARTEIX