fb

Les noces de Fígaro

Teatre Lliure de Montjuïc - Barcelona
 
 
456 visites
  • Per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM

Com que el Lliure fa 40 anys, ho celebra tornant a escena aquest muntatge emblemàtic del Fabià Puigserver que va rebentar la taquilla el 1989. Molts dels qui hi eren hi tornen a ser, i no cal que el recordeu si el podeu reviure. la nostàlgia, molt millor en present.

"En Lluís Pasqual m'ha proposat fer altra vegada Les noces de Fígaro que va idear el Fabià Puigserver, amb motiu del 40 aniversari de la fundació del Lliure. Aquelles Noces que es van estrenar al febrer del 1989 i que van ser tan emblemàtiques, i que signifiquen tantes coses per a tanta gent. Per al públic que les van veure i també per als qui la vam fer. Des del més gran respecte al muntatge, i amb un profund agraïment a tot el que el Lliure m'ha donat al llarg de tants anys, em poso il·lusionat a procurar tornar a omplir de vida un muntatge ple d'allò que per al Fabià significava el teatre: joc, generositat, saviesa i un grandíssim amor i esperit de servei cap al públic. Jo llavors vaig ser-ne el Fígaro; avui, no pocs anys després, m'encarreguen que redirigeixi aquell muntatge. I el que em ve més de gust de fer es intentar transmetre aquell preciós esperit de vida i de teatre a un nou grup d'actors perquè, prenent el testimoni d'aquells que de la mà d'en Fabià el vàrem fer, amb el seu contrastat talent i entusiasme, puguin aportar tot allò de bo que el pas dels anys hagi afegit a l'exercici del nostre ofici. Amb tot el meu amor per tots aquells que l'estrenàvem el 1989, i amb tot el meu amor cap a aquells que avui ens posem a treballar, no puc més que agrair al Lliure i al Lluís Pasqual aquesta bonica oportunitat."

Lluís Homar

CONDICIONS

Aquesta proposta ja no està disponible

La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TR3SC.

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:

intèrprets Manel Barceló / Marcel Borràs / Joan Carreras / Oriol Genís / Mónica López / Victòria Pagès / Albert Pérez / Mar Ulldemolins / Òscar Valsecchi / Pau Vinyals / resta de repartiment en curs

dramatúrgia Pau Miró / escenografia Rafael Lladó (Fabià Puigserver) / vestuari César Olivar / caracterització Eva Fernández / il·luminació Xavier Clot / so Jordi Bonet / música Xavier Mestres / coreografia Oscar Valsecchi

ajudanta de direcció Lola Davó

coproducció Teatre Lliure i Compañía Nacional de Teatro Clásico



Horari Taquilles:
Feiners de 18 a 21 h. Dissabtes, diumenges i festius, de 16 a 18 h. Els dies de preu reduït no s'aplica descompte

RECOMANACIONS
Un poquito feo
Un poquito feo
18 de de gener del 2017 a les 23:13h
Hi ha bonics records que és millor no fer malbé intentant tornar-los a viure

No sempre és bo tornar a revisitar allò instal·lat a la nostàlgia. No tot envelleix bé, els gustos i referents evolucionen…

Cert també que normalment els embolics (amants amagats sota el llit, etc) m'avorreixen. I unes Noces… quan Figaro no tira, poc a fer: no veus que sigui un “pícaro”, enginyós, sinó un altre personatge més i quan arriba el seu interessant monòleg ja no encaixa amb el personatge que hem vist. Molt, molt bé, la M. Ulldemolins (tan poc com em va agradar a L'Inframón) llesta i seductora i també J. Carreras que no traspassa la línia del dolent ridícul. En canvi, el personatge de P. Vinyals em va posar dels nervis, tan histriònic, amanerat i exagerat; coses meves. 

L'escenografia és enorme i de forma senzilla però efectiva situa bé la grandiositat de palau, tot i que havia sentit tant a parlar-ne que esperava més.

El text és més bo del que pot semblar, amb interessants reflexions com el monòleg sobre la dona que és un dels moments del muntatge a càrrec de la Victòria Pagès. Però l’obra se’m va fer molt llarga.I quan pensava que vaja, mala sort, un número final amb música que aquí sí, he somrigut força.

En RESUM: una llarga comèdia que (gairebé) no em va fer somriure. Com a festa del Lliure li trobo tot el sentit, però de vegades els autohomenatges no convencen a qui no va viure el fet que es commemora.  

Josep
Josep
10 de de desembre del 2016 a les 03:55h
N´esperava més

Avui al Lliure he estat veient aquesta obra. Potser anava amb masses expectatives i malauradament no s'han complert. Se m'ha fet llarga, en molts moments feixuga i en molt poques ocasions m'ha tret un somriure. En canvi l'escenografia m'ha semblat fantàstica així com tambè al vestuari. La interpretació per part dels tretze act@rs i no vull destacar ningú, perquè cada un/a en el seu personatge m'han semblat magnífics. Sé que la majoria no opineu igual, però a mi és el que m'ha transmès. Per passar l'estona i poc més.