Una constatació: els poderosos i la gent del carrer no es troben mai al llarg de la seva vida. Neixen a hospitals diferents, van a escoles diferents, mengen, beuen i compren a llocs diferents, viatgen en transport privat i públic respectivament i, si treballen a la mateixa empresa, els primers estan al consell d'administració i els segons, als tallers. Només acaben coincidint a un lloc: el tanatori.

Una altra constatació: els polítics no acostumen a dir la veritat. Sempre diuen allò que s'espera que diguin, allò que la gent vol escoltar o allò que els convé en cada moment.

Basant-se en aquestes dues constatacions, José Luis Martín, autor i director d'aquest muntatge, ens proposa aquesta sàtira sobre la societat en la qual ens ha tocat viure que pretén fer riure (molt) i, de passada, reflexionar (una mica) sobre la vida pública del nostre país. Qualsevol semblança amb la realitat no és una coincidència, és una...

Una constatació: els poderosos i la gent del carrer no es troben mai al llarg de la seva vida. Neixen a hospitals diferents, van a escoles diferents, mengen, beuen i compren a llocs diferents, viatgen en transport privat i públic respectivament i, si treballen a la mateixa empresa, els primers estan al consell d'administració i els segons, als tallers. Només acaben coincidint a un lloc: el tanatori.

Una altra constatació: els polítics no acostumen a dir la veritat. Sempre diuen allò que s'espera que diguin, allò que la gent vol escoltar o allò que els convé en cada moment.

Basant-se en aquestes dues constatacions, José Luis Martín, autor i director d'aquest muntatge, ens proposa aquesta sàtira sobre la societat en la qual ens ha tocat viure que pretén fer riure (molt) i, de passada, reflexionar (una mica) sobre la vida pública del nostre país. Qualsevol semblança amb la realitat no és una coincidència, és una maleïda casualitat.