| La primera edició del Premi Nadal, al gener de 1945, va ser una sorpresa absoluta. Va guanyar una desconeguda de 23 anys que es va imposar als noms que sonaven com a possibles guanyadors.
La novel·la triomfadora es titulava Nada i va convertir a l'autora, Carmen Laforet, en una figura fonamental de les lletres espanyoles de la postguerra, juntament amb escriptors com Camilo José Cela o Miguel Delibes.
Ara bé, de la mateixa rapidesa amb què la seva novel·la es convertia en un èxit comercial i literari, ella lluitava
per preservar la seva intimitat anunciant que no continuaria escrivint.
Ho va fer, però cada novel·la publicada va suposar un desafiament esgotador per ella mateixa. Des de llavors, la carrera literària de Laforet es va anar enfosquint fins a desaparèixer de la vida pública per complet.
Un llarg silenci del qual fins ara no se sabia res. Què li va portar a distanciar-se d'una carrera tan important i exitosa? Per què va rebutjar parlar de la seva obra? Són algunes de les preguntes que dona resposta Anna Caballé i Israel Rolón. Els autors han fet una apassionant biografia, basada en documentació inèdita, desconeguda fins ara pels... |