Un català, un Italià i un portuguès es troben en una trinxera. No és un acudit, és el punt de partida de U, Due, Três. En un espai indefinit que a mesura que avança l'espectacle cobra vida pròpia, tres actors es veuen immersos en una situació surrealista: una guerra sense un enemic identificable. L'espai, un quadrat buit marcat al terra amb cinta blanca, es converteix en trinxera de jardí, lloc de joc, de vida i quasi de mort. Un lloc on cadascú dels tres actors, mentre esperen un perill que sembla que mai no arriba, tindrà un moment biogràfic per mostrar-se a sí mateixos i com és la seva terra. Tots venen d'un lloc, d'un passat diferent, no saben res dels altres i hauran d'enfrontar-se a aquesta situació d'aïllament primer per separat i després de forma conjunta. Un dramaturg, fora d'aquest espai, com si fos un "deus ex machina", mou els fils de tot el què passa dins d'aquest quadrat, ho manipula a través de les indicacions que escriu en un paper que després llença dins d'espai dels actors. Són ordres poc concretes però que fan que es trenqui el delicat equilibri que intenten mantenir els tres personatges dins la trinxera. Cada actor, durant tot l'espectacle parla només la seva llengua materna i les ordres del dramaturg són en anglès. A U, Due, Três, com a la realitat la guerra es converteix en un joc i el joc en una guerra.
COMPARTEIX