NICO ROIG comença a composar les primeres melodies als vuit anys amb un teclat CASIO que aviat substitueix per una guitarra i una gravadora Fostex de quatre pistes. Després de molts anys d'estudi musical, flirteja amb el jazz, la música clàssica contemporània i la improvisació a la recerca d'un llenguatge propi. El 2000 deixa Barcelona per instal·lar-se a Brussel·les, on desenvolupa nombrosos projectes com són Os Meus Shorts -amb què és seleccionat finalista com a compositor i guitarrista de la International Guitar Award de Dresde, Alemanya (2006)- i The Crappy Mini Band -amb qui ja prepara un tercer àlbum i ha realitzat gires al Japó, Països Baixos, Itàlia i Espanya-.
Al marge dels nombrosos concerts, produccions teatrals i altres col·laboracions que desenvolupa des de Bèlgica, Nico Roig comença a composar cançons en català per a un projecte que pren el nom de S'Acobla i que, per als concerts a l'estranger, acompanya amb la projecció de subtítols perquè el públic entengui les lletres originals. Tot i el reconeixement del projecte per part del públic belga, Roig comença a emprendre un subtil retorn a Catalunya, com a guitarrista i arranjador, col·laborant amb músics com Agustí Fernández, Raül Fernández (Refree), Oriol Roca, Xavi Lloses i el Quartet Brossa; Maria Monferrer, de Ten Thousand Islands (per a qui arranja i interpreta el repertori de Nick Drake que es presenta al cicle Binomis, al CaixaFòrum); el poeta Josep Pedrals i el director teatral Àlex Serrano.
El músic i productor Pau Vallvé, d'entre la nombrosíssima producció de Nico Roig, s'enamora d'unes cançons gravades a casa, la vessant més discreta. És així com neix la voluntat de publicar un disc amb el segell Amniòtic Records.
TONADA DEL GENOMA HUMÀ és un disc que parteix de la guitarra i la veu, com a fils conductors sobre els quals cada cançó troba intuïtivament el seu propi acompanyament musical. El procés de composició és íntim, ja que són cançons que Roig escriu per a ell mateix o per als més propers, i que només finalitza quan Amniòtic Records confirma la seva publicació. L'enregistrament és casolà, gravant tot sol la veu i la major part dels instruments, i amb les col·laboracions d'honor d'alguns amics com són la del mateix Pau Vallvé, Refree, Giovanni di Domenico, Laurent Blondieu o la de l'il·lustrador Marc Torrent, a qui encarrega el disseny de portada. El títol del disc sorgeix de les mateixes melodies que el composen, totes elles senzilles i essencials, com si tots les portéssim inscrites a la genètica del nostre ADN. Són cançons que tracten temes universals i que ens sembla que coneixem des de sempre.