DESCRIPCIÓ
Aquesta és la vegada que Eduard Canimas parla més des de la sang. Que és com dir que ens parla i ens canta més directament al cor. En realitat, aquest és un terrer que no se'ns fa estrany ¿ni poèticament ni musicalment¿ perquè ja podíem començar a albirar-lo en unes determinades peces dels seus treballs anteriors. La música, la poesia i totes les formes i extensions possibles de l'art no s'han d'explicar; s'hi penetra, se senten, commouen i palpiten o bé, simplement, se'n viu al marge. sagrat cor té aquest atribut: suggereix, transporta, suscita i degusta les sangs que han engendrat algun trajecte decididament viscut, però en cap cas vol ser el dictamen ni la valoració de cap resultat de res... També aquesta manera de concebre i de viure el fet artístic fa possible la més rica profusió de tots els seus cromatismes.
COMPARTEIX