COMPARTEIX

Durant molts anys, pels músics catalans la seva major aspiració era actuar al Palau de la Música Catalana, un espai de comunió entre el públic, l’artista i el país. D’aquesta fita se’n deia “fer un Palau”. Ara, anys més tard, el Palau Robert ret homenatge a la trajectòria d’una de les artistes que ho va aconseguir, Núria Feliu, en una exposició que han titulat ‘Núria Feliu al Palau (Robert)’ i que pretén apropar la figura de la cantant a les generacions més joves. 

Feliu va començar la seva carrera entre llegums i conserves, en una botiga familiar al mercat de Sants,el barri que la va veure créixer i del qual sempre va fer honors, amb cançons com ‘Cançó de Sants’, del seu àlbum ‘Viure a Barcelona’ (1981), o protagonitzant el ja mític espot publicitari del Carrer de Sants. Però amb el temps Núria Feliu va esdevenir més que la tieta de Sants, com se la recorda amb estima, per convertir-se un referent a tot Catalunya. Les seves primeres passes en el món de l’art les dona de ben jove amb la companyia Teatre Experimental Català, i el seu primer grup de música ie-ie Donald Duc amb el que actua entre 1960 i 1962. 

La cantant mai no va escriure la seva música ni lletres, però gràcies al seu fitxatge l’any 1965 amb la discogràfica Edigsa, que posa a la seva disposició els millors noms del sector, Feliu s’associa amb poetes i compositors que faran textos i melodies pensades només per a ella. El 8 de maig d’aquell mateix any actua al Palau acompanyada del pianista Francesc Burrull per presentar ‘Gent’, el seu primer treball discogràfic. Només sis mesos després, torna al temple en un concert en què comparteix cartell amb Joan Manuel Serrat i Raimon. 

Feliu, però, no tarda a abandonar el so i les melodies més clàssiques dels seus primers discos per a dedicar-se al jazz que l’acompanyarà la resta de la seva carrera, i que la convertirà en La Gran Dama del jazz. El que comença com una primera proposta d’Albert Mallofré, un dels impulsors del jazz a Catalunya, l’estiu de 1965; acaba cristal·litzant en més de 6 discos, 36 cançons i actuacions inoblidables amb l’acompanyament dels principals referents a escala mundial d’aquest estil musical.

El carisma de la barcelonina juga un paper cabdal en la recuperació dels gèneres populars catalans que el franquisme havia esborrat, així com el cuplet i el bolero català. Amb aquests gèneres puja als escenaris de sales de festes, places i envelats i demostra que el valor de la seva trajectòria resideix en poder enregistrar la música que vol al marge de les exigències comercials. 

Núria Feliu va aconseguir esdevenir un referent i icona de la cultura catalana del darrer segle, i ara el seu llegat queda reflectit en una exposició comissariada per Òscar Dalmau que es podrà veure, amb accés lliure i fins al 19 de maig, a la sala 3 del Palau Robert.

Reserva la teva entrada gratuïta fent clic aquí!

 

per  TRESC

ÚLTIMS ARTICLES