L'antiga abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou el monestir més important del comtat de Barcelona. Es tenen notícies des de l'any 878 en el qual, s'esmenta l'abat Ostofred un precepte del rei franc Lluís el Tartamut. El claustre, del qual sabem que s'estava construint l'any 1190, conserva la signatura del mestre Arnau Cadell, que consta que va viure al monestir. La construcció de l'església actual es va començar a mitjans del segle XII i es va fer molt lentament ja que la façana de l'església es va acabar l'any 1337. La capella de Sant Benet, fou decorada cap a 1688 en estil barroc per Pasqual B. Savall. El conjunt d'edificacions del Reial Monestir està format per l'església que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes. Al davant de l'església es troba l'edifici del palau abacial. Envolta el recinte, cap al sud i l'est, el mur de l'antiga muralla exterior. La seva construcció s'inicià seguint l'estil romànic i s'acabà amb el gòtic. L'església és de planta basilical, amb tres naus, de cinc trams i tres absis semicirculars sense transepte diferenciat. Entre els contraforts del mur de migdia es troben unes capelles laterals. Les claus de volta són elements escultòrics que pauten la transició entre el romànic i el gòtic. L'absis central és de notable alçada i de planta heptagonal; al coronament del mur es forma una banda d'arcuacions llombardes semicirculars. A la paret sud hi ha una extraordinària finestra romànica amb ornamentació amb capitells derivats de l'ordre corinti i un tema helicoidal a l'arquivolta exterior. La façana principal de l'església és tractada com un pla sols interromput per la portada i dos petits contraforts que emmarquen la rosassa central. El claustre és una joia de l'arquitectura romànica i renaixentista en l'entorn del qual hi ha les diverses dependències de la vida monacal com la sala capitular i altres. La galeria baixa del claustre, romànica, està coberta en volta de canó, que es recolza sobre uns importants contraforts que divideixen les galeries i sobre una sèrie de dobles columnes amb els 144 capitells que són el més destacable del conjunt del Reial Monestir i representen un ampli conjunt de motius temàtics: corintis, ornamentals, figurats, historiats, etc. Dintre del recinte del claustre es troben les restes arqueològiques corresponents a una fortificació d'època romana del segle IV així com les restes de la basílica visigòtica dels segles V-VII. La nova sala del museu explica tota la història del monestir: les arrels del monaquisme cristià i la regla de Sant Benet, el paper dels monarques carolingis, l'impacte de la fundació sobre el territori veí, la figura del màrtir Cugat, el seu martiri i la devoció que generà al llarg del temps. El Museu de Sant Cugat proposa, a tots els socis, descobrir la fundació del monestir a través d'una experiència d'aprenentatge basada en la força de la imatge, l'evocació de la música i uns recursos museogràfics innovadors.