Quina relació té l'ésser humà amb el seu entorn? Hi ha una manera més harmònica de connectar-hi per trobar l'equilibri? Un espectacle basat en la novel·la "La mujer que buceó dentro del corazón del mundo", de l'autora mexicana Sabina Berman.

Mentre bussegem entre les tonyines dels oceans i els humans de la terra, descobrirem que és possible trobar un nou pacte amb la realitat, i que l'autenticitat rau en trobar la nostra essència i diferència, i només així, la nostra llibertat.

Sabina Berman, l'autora de la novel·la que ha inspirat aquest espectacle, el primer d'Engruna Teatre adreçat a espectadors i espectadores de més de 10 anys, ens recorda que ¿les persones amb capacitats diferents són les persones que poden fer diferent el món". Una d'aquestes persones és la Karen, una nena amb TEA (trastorn de l'espectre autista) que protagonitza aquesta història. La Karen de petita va viure assalvatginada i en plena connexió amb la natura, però a través de la seva tieta Isabelle descobreix que és negada en alguns aspectes però brillant en d'altres, fins al punt de convertir-se en una gran empresària.

La relació entre la humanitat i la natura és, de fet, la protagonista de la novel.la, i el trastorn de l'espectre autista amb el qual conviu la Karen no és sinó una metàfora de l'actitud autista que les persones neurotípiques adopten envers el medi del qual procedeixen. Per acostar al públic a aquesta temàtica i mostrar-li la visió del món de la protagonista, l'espectacle retrata tres plans en els quals transcorre la proposta: la natura, la civilització industrialitzada i el món interior de la protagonista. Per parlar-ne, la companyia fa servir imatges poètiques que remeten al món de la Karen en contraposició amb l'hostilitat del món industrialitzat, així com el treball corporal de les actrius o, fins i tot, la psicologia dels colors com a eina per transmetre emocions i sensacions.

Sabina Berman és una coneguda escriptora, dramaturga, assagista, directora de teatre i directora de cinema mexicana. No només és una dramaturga especialment prolífica, sinó que també té fama de ser una de les més originals i atrevides de la seva generació. Ha estat guanyadora quatre vegades del Premi Nacional de Dramatúrgia a Mèxic i el Premi Juan Ruiz de Alarcón, i ha obtingut en dues ocasions el Premi Nacional de Periodisme (1999 i 2007). Ha ofert la seva complicitat durant el procés de creació a la companyia i a la dramaturga encarregada de convertir la novel·la en teatre: Denis Duncan, una autora barcelonina nascuda a Costa Rica. Ha posat dempeus el projecte Engruna Teatre, una companyia nascuda fa setze anys que busca emocionar i transcendir amb els seus espectacles, parlant de coses petites que converteixen en relats plens de simbologia i contingut.

Una producció d'Engruna Teatre.

Amb el suport de l'ICEC, Grec Festival de Barcelona, l'Estruch Fàbrica de creació de Sabadell, laSala. Centre de creació d'Arts per a les famílies, l'Ajuntament de Castellar del Vallès i l'Associació Àsperger de Catalunya.

Espectacle especialment recomanat per a espectadors i espectadores a partir de 10 anys.