DESCRIPCIÓ
La música d'Arvo Pärt respon a una necessitat existencial de ruptura amb els límits imposats tant per l'oficialitat soviètica com per l'herència de les avantguardes. Des dels anys setanta, i a partir de l'estudi de la polifonia clàssica i l'aprofundiment en l'ascesi de l'església ortodoxa, l'autor concep la música com a emergència d'una ressonància perduda. La referència al ressò de les campanes -tintinnabuli- convida a una escolta recollida, fora del pas del temps i que possibilita contemplar la germinació d'una bellesa primigènia. Tabula Rasa, amb la mateixa plantilla que el Concerto Grosso d'Alfred Schnittke i dedicada al violinista Gidon Kremer, és una de les obres fonamentals per entendre la segona meitat del segle XX. Jean Sibelius va compondre l'última de les seves simfonies fent una síntesi magistral dels procediments formals treballats al llarg del seu catàleg. Concebuda en un sol moviment i de durada relativament breu, s'estructura en quatre seccions disposades simètricament i travessades per diferents gradacions de tempos. La simfonia aprofita materials que el compositor havia acumulat per a l'elaboració de l'inacabat poema simfònic Kuutar, basat en el Kalevala, el poema èpic finès. Composta el 1924, la Setena de Sibelius pot escoltar-se com un epíleg a la tradició simfònica tardoromàntica.
INFORMACIÓ ADDICIONAL IMPORTANT
La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TRESC.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
COMPARTEIX