Aquesta vegada s'acompanya en directe del mestre Fabrice Lig, qui va col·laborar en el seu àlbum de 2006 Sunriser. Tots dos han treballat junts també en el projecte paral·lel de Lig conegut com Soul Designer.

Ken Ishii
L'astre més lluent que ha parit l'electrònica nipona torna al Loft després de la seva última visita l'any passat. Aquest ninja dels plats tornarà a desenfundar els seus afilats vinils de technomanga. El creador de l'imperible i laberíntic àlbum Jelly Tones (R & S, 1995), tan còmode produint techno implacable com ambient somiador compta amb el premi de millor dj de techno en els Dj awards de 2004, per davant de Carl cox i Sven Väth. El nipó no està per a bromes pel que fa als assumptes del punxar; deixant anar sets de precisió quirúrjica i infestant la pista de techno de forta influència de Detroit.
Una nit d'autèntica papiroflèxia ballable al tatami principal de The Loft. Després d'alguns anys de silenci, el nipó va tornar a principis de l'any 2012 amb l'àlbum Music For Daydreams, amb el seu projecte Metropolitan Harmonic Formules. A principis del 2013, ens va sorprendre amb Taiyo Ep, en col·laboració amb Marc Romboy, que el va llançar amb el seu segell Systematic, comptant amb remescles de Dave Clarke, Skudge, Funk D'Void i Peter Van Hoesen. L'any 2014 també va ser un any mogut i productiu per al nipó, amb tres EPs en els segells MB Electronics, Harthouse Mannheim i Nitelist Music; i el 2015 amb el seu EP Hyperborea al costat de Victor Santana per Xaval Records.

Fabrice Lig
Natural de Charleroi, ciutat situada a 50 km de Brussel·les, Fabrice Ligny havia de ser professor de Geografia i Història, però la música es va creuar en el seu camí i el va portar al capdavant de l'escena electrònica de la seva ciutat, ja des dels seus primers passos artístics.
La seva passió pel break dance, pel house de Chicago i finalment atrapat pel techno de Detroit, el van deixar molt influenciat pels atmosfèrics ambients del mestre Kevin Saunderson, de qui va arribar a fer una versió de Banjo d'un dels seus diversos projectes E-Dancer.
La seva connexió amb la ciutat del motor el va portar a ser el primer artista europeu blanc a publicar música en un segell de techno de Detroit: KMS. La seva carrera com a productor inclou treballs per a alguns dels segells més conceptuals i respectats de l'òrbita electrònica, com el citat KMS, F Communications, Raygun Records, 7th City, Kanzleramt, Motech, Delsin i més recentment a Third Ear Recordings i en Versatile, on va llançar els seus EPs Evolutionism Promo Single i X-Slaves.