Quiz: Ets un expert en festivals?
Voldries que l'estiu durés tot l'any? Ets dels que fan col·lecció de...
Des del primer moment que James Rhodes apareix a l'escenari, el pianista deixa clar al públic assistent que el seu concert no respondrà a cap de les convencions d'aquest tipus de recitals. Cabell esvalotat, texans, samarreta i vambes, són la usual indumentària per a les seves actuacions sigui quin sigui l'escenari que l'acull, i és que si alguna cosa defineix a aquest intèrpret, és la seva ferma voluntat d'acostar la música clàssica a la gent, sobretot entre el públic jove.
En la seva esfereïdora autobiografia Instrumental: Memorias de música, medicina y locura (publicat en castellà per Blackie Books), afirma el seu desig de ¿alliberar la música de la tirania dels imbècils" i és que Rhodes, és molt més que un pianista d'èxit, és sobretot, un comunicador sense pèls a la llengua protagonista d'una història colpidora.
La seva infància es va veure estroncada per uns fet terribles. Fets que van portar-lo al desequilibri personal, a una tendència a l'autodestrucció, a continuats ingressos hospitalaris, addiccions a les dogues i a l'alcohol... una caiguda lliure als inferns que hagués acabat amb la seva vida si la música clàssica no li hagués salvat la vida, tal i com ell afirma en repetides ocasions. La música capaç de retornar-lo a la vida, és la música que el britànic ens oferirà en concert; la dura vida, però no obstant increïblement creativa i feliç de Bach; les passions pertorbadores de Beethoven, la relació malaltissa i disfuncional entre Chopin i George Sand...
La música clàssica que encara avui apel·la a les nostres emocions més profundes tot i haver estat composada ara fa segles. James Rhodes al descobert, arriba a Peralada.
Voldries que l'estiu durés tot l'any? Ets dels que fan col·lecció de...
La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TRESC.
COMPARTEIX