• ATENCIÓ:
• Promoció del 10% de descompte només disponible durant 48h.
• Venda d'entrades amb descompte a partir de dilluns 3 d'abril a les 10h fins dimecres 5 d'abril a les 10h.
• Un cop exhaurides aquestes 48h, les entrades es podran comprar sense descompte.
• Abans de realitzar la compra, verificar que el descompte s'hagi aplicat correctament abans de finalitzar el procés de compra.
• No s'admeten canvis o devolucions un cop comprades les entrades.

Una festa íntima

Assenyalat com una de les millors veus del panorama del pop independent actual, novayorkès criat a Montreal dins d'una família de músics, Rufus Wainwright segueix sense deixar ningú indiferent, ja sigui armat amb un piano o una guitarra, o amb una banda a la seva esquena. Sempre a mig camí entre melodies populars i sons lírics, fruit del seu interès per l'òpera, el cantautor nord-americà ha aconseguit des del seu debut de llarg, al 1998, unir el reconeixement del públic i la crítica amb una determinació artística que no coneix límits.

Un cop es va guanyar el respecte amb el seu primer àlbum, va arribar Poses (2001), escrit al llegendari Chelsea Hotel de Nova York (font també d'inspiració del seu admirat Leonard Cohen, autor d'un Halellujah que Rufus versiona com ningú), el seu imprescindible segon treball, que el va catapultar ben amunt, més enllà de l'aparador alternatiu, amb temes com ara Cigarettes and Chocolate Milk o Grey Gardens. Des de llavors, en la seva producció s'han anat alternant els ritmes barrocs però comercials amb d'altres més foscos, fruit d'una intensa vida interior i d'un passat mogut. En totes les seves cançons, però, s'hi percep una execució vocal perfecta, que no té por a la complexitat harmònica, i molt poc comú en artistes de la seva generació. Cantant polièdric, més enllà de l'estudi de gravació, ha estat capaç, per exemple, de versionar Judy Garland en tot un concert sencer (editat en DVD al 2007). La seva veu, a més, apareix en bandes sonores de films com ara Shrek o Moulin Rouge. El seu darrer àlbum, Out of the Game (2012), és potser el més dolç i ballable de la seva carrera, fruit del seu recent matrimoni, y una mostra del bon moment que travessa actualment.

Aquest any, després de la publicació de Take All My Loves, un treball en el que posa música y recita -juntament amb d'altres artistes- nou sonets de William Shakespeare, s'embarca en una gira mundial que el portarà també a Pedralbes. Per a Wainwright, els concerts d'aquest tour són un divertiment que l'allibera de la seva complexa y també aplaudida feina com a compositor operístic (Prima Donna, 2009; Hadrian, 2018), i, per tant, una festa íntima en la que, sempre a la recerca de la complicitat del públic, no escatima forces a l'hora d'oferir el seus grans èxits, en un escenari aparentment despullat que és capaç d'omplir només amb un instrument i la seva veu.