fb

A tots els que heu vingut

Teatre Nacional de Catalunya - Barcelona
 
 
634 visites
  • Per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM
Mercè Aránega encarna una vídua que es consola amb els discos de la Núria Feliu i una fotografia del difunt donant la mà a un antic President del Govern. Ha deixat de cuinar les seves famoses magdalenes i cada dia rep amb estoïcisme les obscenitats d'un home del carrer que la insulta quan ella li deixa una propina. Encara no sap, però, que l'expresident, en aquells mesos de calor, farà una confessió.

COL·LOQUI EL 07/04/17 DESPRÉS DE LA FUNCIÓ

CONDICIONS

Aquesta proposta ja no està disponible

Entrades a 16€ (30% de dte): per les funcions del 13, 14, 15 i 16 d'abril.
CODI PROMOCIONAL: ATOTSTR3SC16

Resta de funcions: 10% de dte

La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TR3SC.

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:

Direcció: Marc Rosich

Amb: Mercè Aránega Lurdes Barba Carles Gilabert Àurea Márquez i Mireia Pàmies

Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Presentació: Exclusiu

Horari Taquilles:
De dimarts a dissabte, de 15 a 21 h. Diumenges, de 15 a 18 h. La venda anticipada es farà fins a una hora abans de començar la representació. Els dies de preu reduït no s'aplica el descompte

RECOMANACIONS
Alfons
Alfons
13 de d'abril del 2017 a les 13:15h
A tots el que encara no heu anat a veure-la

Entretinguda, amb moments realment delirants, aquesta obra ens situa en una família convergent de l’eixampla a l’estiu del 2014 en una pàgina de la nostra història recent on molts en hi podem veure reflectits.

Dividida en dues parts, la primera part té molt de vodevil que farà xaiar de valent a tots els fans de la cubana; la segona part ja no és tan lleugera i entra en subhistòries dels personatges secundaris que per poc treballades, et deixen bastant fred.

El desenllaç, tot i que ben travat (de tant, ja es veia a venir), queda un xic fluix.

L’escenografia genial, l’olor t’obre la gana i el record del capítol a la casa de la Cerdanya és per emmarcar.

No és una obra que permeti un lluïment de les actrius/or, però tots estan bé en el seu paper, a destacar el de la iaia que, per protagonista, és el personatge més agraït; sense desmerèixer, ans al contrari, els dos personatges omnipresents en tota l’obra que no formen part del repartiment.

En resum, per mi no és una obra mestra, però és molt recomanable per gaudir d’una bona estona de teatre-teatre que per posar una etiqueta direm: costumista.