fb

Diumenge

La Seca - Espai Brossa - Barcelona Ciutat
 
 
103 visites
  • Disponible per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM

Tres personatges, el Marit, la Muller i l'Amic protagonitzen la petita història d'un matrimoni de la burgesia enriquida que estiueja a Cadaqués.

Diumenge és una comèdia amb referents surrealistes com per exemple els de Magritte, quan desplega en la seva obra telons de vellut, ombres i paraules inflamades en les que hi plana l'atmosfera de la Barcelona dels "60". Els cinemes de barri, la ràdio, les primeres televisions en blanc i negre i els noticiaris, els No-Dos, en els que la presència del Caudillo Franco era una constant inaugurant pantans, desfilant sota pal·li en les processons del Corpus seguit dels cardenals i bisbes del moment i d'algunes unitats de la cavalleria ¿mora" de la falange.

Joan Brossa indaga en els gèneres tradicionals i, alhora, de cop i volta, els personatges fugen de la rutina i entren sobtadament en una mena de ¿terra de meravelles" on l'argument és una nosa i la paraula esdevé una imatge visual.

CONDICIONS

Entrades a 12€: pels fins a l'1 de maig.
Resta de funcions: 25% de dte

La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TR3SC.

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:
Text: Joan Brossa
Direcció: Hermann Bonnín
Intèrprets: Àngels Bassas Àlex Casanovas i Abel Folk
Il·luminació: Kiku Piñol
Escenografia: Manolo Trullas
Ajudant de direcció: Martina Treserra
Producció La Seca Espai Brossa

Dates: Del 19 d'abril al 21 de maig

RECOMANACIONS
Neus
Neus
27 de d'abril del 2017 a les 16:51h
“Brossa estaria encantat de la proposta de Bonnín”
Joan Brossa va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català.  És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX, i un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. Per ell tot l’art era poesia. Un quadre, una escultura, el teatre, fins hi tot la màgia esdevenia per ell poesia. De fet la poesia és l’element comú en tota la seva obra, d’aquí ve que Brossa qualifiqués el seu teatre de «poesia escènica», “Diumenge” n’és una mostra. Als que us decidiu anar a veure “Diumenge” no espereu trobar teatre tradicional. No hi plantejament, nus, ni desenllaç. Brossa substitueix l’argument per situacions. A primera vista sembla que estiguis davant d’un quadre surrealista, d’un poema tridimensional, d’un viatge en que l’espai i temps es barregen amb la vida quotidiana dels seus personatges. Però si ens aturem i mirem més enllà de la posada en escena, del gest i l’acció, veurem tot el que ens vol dir Brossa. Representació dins la representació. "Diumenge" és la reflexió sobre una època. Una proposta amb un llenguatge poètic dins del text teatral, en el que es barreja simbologia visual amb frases oníriques per descobrir i alhora criticar, de manera irònica i sarcàstica, l’Estat espanyol, el catolicisme i la societat que hi havia en aquell moment. Diumenge. Una televisió en blanc i negre ens transporta als anys 60 . El Nodo. 1963 Franco visita Barcelona. Eurovisió. Raphael. Cecilia cantant “Mi querida España”,…, 1975 la mort de Franco. Tres personatges: el marit, la dona i l’amic. Una amistat íntima. Relacions entre sexes. La vida de parella. Una casa a la Costa Brava. L’Espanya franquista. París epicentre de l’art Records de París. Què va passar a París? .La mirada dels dos homes fan suposar alguna cosa més que amistat. La dona viu en el món de fantasia. Clàssics de la cançó francesa dels anys 60. Interacció amb el públic. Una litografia de Tàpies. Dotzena de llibres escampats pel terra. Ambient bohemi que em va fer pensar en Gala, Dalí i Lorca. Pastilles de colors… vermelles, blaves i grogues. Una invasió de papallones al jardí de la casa. Poesia. Humor negre. Reducció a l’absurd. Una sàtira. Una metàfora. Un poema visual. Tot això és “Diumenge” IMPRESCINDIBLE !!!
Margarita
Margarita
24 de d'abril del 2017 a les 15:12h
DIUMENGE
Vaig anar a veure l’obra sense cap perspectiva, només en sabia el publicat a la pagina d’anunci. Encara que els actors podien donar-me una pista per poder sortir mes aviat satisfeta. Dons haig de dir que:  Encara que es una mica “surrealista” es molt distreta i fa que t hi trobis be;  en algun moment es participativa,  establint certa complicitat amb algún espectador, el que encara la fa mes agradable i distesa, també te un rere fons i un aspecte critic.  A més té  la durada justa, el que és molt d’agraïr per poder gaudir-ne mes. Recomanable, per passar una bona estona.