Tom Rowlands i Ed Simons són els Chemical Brothers, un dels duos electrònics més cèlebres d'aquests últims 25 anys. En UK s'han col·locat els seus cinc àlbums en el número u, i 13 dels seus singles entre el top 20, amb dos d'ells en el número u també. Han aconseguit 4 Grammy, dos d'ells pel millor Àlbum de Música Electrònica i en l'any 2000 un Brit Award pel millor live de música electrònica.

Al costat de Fatboy Slim, Propellerheads, Prodigy o The Crystal Method, van inventar allò que en els noranta es va cridar big beat, estil al que van fer créixer i amb el qual van créixer, fins a esdevenir un referent mundial de la música electrònica, amb la seva irresistible còctel de techno, electro, rave i pop, tan lligat al passat musical clubber de la seva natal Madchester.

Companys d'escola, els seus gustos musicals es movien entre els rare grooves i el hip hop, i bandes locals com New Order o The Smiths, freqüentant clubs llegendaris com The Mud Club o The Hisenda sent teenagers. Aviat fan els primers passos en la producció com The Dust Brothers, i comencen a punxar el 1992 en un pub local sota l'àlies The 237 Turbo Nutters, les seves primeres sessions a base de hip-hop, house i techno. Aquest mateix any produeixen i llancen Song To Siren a Diamond Records, el seu propi segell, planxant 500 còpies que mouen ells mateixos per les botigues especialitzades de Londres. Una d'aquestes còpies va a parar al dj Andrew Weatherall, que el publicaria un any més tard en el seu segell Junior Boy 's Own, en el que seria el principi de tot. El 1994 entren com a residents del petit però molt influent Heavenly Social Club, freqüentat per Noel Gallagher, Paul Weller o Tim Burgess, entre d'altres, residència per la qual van arribar els seus remixes per Manic Street Preachers, The Charlatans, Primal Scream o Prodigy.

Al març de 1995 giren pels Estats Units al costat de Orbital i Underworld i reben una querella dels Dust Brothers americans per la qual canviaran el seu nom per The Chemical Brothers, amb el qual signen el seu quart single Leave Home al juny de 1995 publicat per Junior Boy 's Own, la seva primera incursió en els charts de moltes i avanç del seu imminent primer àlbum Exit Planet Dust, publicat tan sols un mes més tard. Després d'aquest vindrien sis àlbums més d'estudi entre 1997 i 2010, i la banda sonora de Hanna l'any 2011, a més de l'àlbum en directe Do not Think el 2012. El passat 2015 van publicar Born in the Echoes, el seu àlbum més recent, un treball on tornen a les seves arrels electro i big beat marca de la casa. Un disc amb diversos singles: Go, Sometimes I feel so Deserted i Wide Open, cançó amb la col·laboració de Beck que va sortir amb remixes de Joe Goddard i Kölsch. I fa tan sols uns mesos, a finals del passat 2016, es van treure del barret de copa seu nou single C-h-e-m-i-c-a-l, una bomba que recorda al so rave dels primers anys noranta per rebentar les portes de ball que es posin per davant.