fb

Llegué para irme

La Villarroel - Barcelona
 
 
  • Disponible per a socis:
  • FREE
  • BÀSIC
  • PREMIUM
Un viatge oníric que parla de l'estrès que les persones vivim en els temps moderns. És la història d'un home que camina sense rumb; un clown que, si l'examinem de ben a prop, revela allò tràgic de la modernitat. Córrer, no descansar mai, no tenir temps per pensar. Estar en un permanent estrès de viatge sense poder-ne gaudir. Baixar d'un avió per agafar un tren, pujar a un taxi per arribar a casa esgotat. Mirar l'e-mail, escoltar missatges de veu, buidar el congelador, intentar dormir i, ràpidament, marxar. Estar eternament deslocalitzat. En el cansament de la nit percebre el fantasma del pare mort, sentir el seu amor perdut, veure com passa el temps. Sí, la nostra quotidianitat és vertiginosa, però també còmica!
CONDICIONS

Entrades a 12€: funcions del 24 i 25 de setembre, i per la resta de  funcions (per compres fetes abans del 6 d'octubre) 
A partir del 6 d'octubre funcions amb un 20% de dte

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:
DIRECCIÓ: Alain Gautré i Gabriel Chamé Buendía
AMB: Gabriel Chamé Buendía
PRODUCCIÓ: Mika Project amb la col·laboració de La Villarroelp>Idioma: castellà
Durada: 1 h 10 minuts

Horari Taquilles:
De dimarts a diumenge, de 17.30 h. fins 1 h. abans de començar la funció.

RECOMANACIONS
Neus
Neus
26 de de setembre del 2016 a les 19:48h
No és el que m'esperava

Gabriel Chame Buendía és un actor, director i pedagog argentí, que fa un any enrere va conquistar al públic català amb l’adaptació que va fer de l’obra “Othelo” de Williams Shakespeare. Que per cert, la fan a la mateixa Villaroel, i que us recomano que aneu a veure.

Gabriel Chame Buendía ara s’ha instal·lat de nou a la Villaroel per mostrar-nos el seu treball “Llegué para Irme”, del que n’és l’autor i actor, i que juntament amb Alain Gautre dirigeix.

La intenció d’aquesta obra és fer de mirall de lo còmics que podem arribar a ser tots nosaltres, anant corrents tot el dia, és a dir estressats. Això m’ha fet recordar d’una dita que deia el besavi d’en Lluís ”Tan de corre per arribar a un lloc on no tenim rés a fer”

Bé, haig de dir que no he gaudit gaire d’aquest espectacle. M’ha semblat un batiburrillo d’esqueixos; alguns, haig de reconèixer, de molt bons, d’altres que no els hi he trobat cap gràcia, i d’altres realment desagradables.

Penso també que Buendía ha abusat d’alguns gags, fent-ne tantes repeticions, que al final perdien fins hi tot la gràcia que en un principi podien tenir.

Tampoc he sabut veure el perquè del seu estrès, ni on volia anar a parar en molts moments.

En definitiva m’esperava molt més, i el resultat per mi ha estat força decebedor.

De totes formes al meu costat hi havia un senyor que, pel que sembla, va captar la idea de l’espectacle, i no va parar de riure en tota l’estona.